Article de El Pa\u00eds<\/p>\n
Patricia Gabancho
\n25 de maig de 2016<\/p>\n
Uns senyors amb guants blancs que tractaven els papers admirablement. \u00c9s la imatge que ret\u00e9 Joan Margarit (Sana\u00fcja, 1938) del trasllat del seu fons documental a la Biblioteca Nacional de Madrid. \u201cPer\u00f2 no hi ha tema\u201d, adverteix. \u201cVa ser una casualitat. Vaig rebre en pocs dies dues cartes, l\u2019una de la Boston University i l\u2019altra de la Biblioteca Nacional. Deien que els interessava que fes donaci\u00f3 del llegat, sense oferir res. B\u00e9, la Biblioteca Nacional em va dir que hi hauria una desgravaci\u00f3 fiscal, que al final va resultar ser m\u00ednima\u201d.<\/p>\n
\u2014No va contactar amb les institucions catalanes?<\/p>\n
\u2014No\u2026! No s\u00f3c tan important. La veritat \u00e9s que m\u2019ho vaig pensar. Em feia gr\u00e0cia Boston, per\u00f2 al capdavall vaig entendre que era una putada per al dia que volgu\u00e9s veure una foto o buscar un paper. Va guanyar la proximitat.<\/p>\n
\u201cVaig cedir el meu llegat a Madrid simplement perqu\u00e8 m\u2019ho van demanar\u201d<\/p>\n
I aix\u00ed va marxar cap a Madrid, a final del 2011, tot el llegat de l\u2019autor, inclosa la documentaci\u00f3 sobre arquitectura i les cartes. \u201cTenia aix\u00f2 abarrotat de papers. Quan van venir a buscar-ho vaig tenir una alegria. No s\u00f3c un sentimental\u201d, diu. Per demostrar-ho, afirma que a la biblioteca no t\u00e9 cap llibre que no hagi llegit o que no sigui d\u2019un amic. \u201cS\u00ed que hi s\u00f3n els que penso llegir. Fixa\u2019t, all\u00e0 dalt: hi ha els vuit volums de la Decadencia y ca\u00edda del Imperio Romano, d\u2019Edward Gibbon. Fa vint anys em vaig dir: \u2018Aix\u00f2 \u00e9s el que llegir\u00e0s quan siguis vell\u2019. I encara no\u201d, diu.<\/p>\n
\u2014A Catalunya tenim una administraci\u00f3 distreta.<\/p>\n
\u2014Distreta, s\u00ed. M\u2019agrada la paraula. No \u00e9s ofensiva.<\/p>\n
Per\u00f2 jo s\u00ed que volia que fos ofensiva…<\/p>\n
Margarit acaba de publicar L\u2019ombra de l\u2019altra mar (N\u00f3rdica), dedicada al record del seu amic Josep Maria Subirachs, amb quadres de l\u2019escultor, i Des d\u2019on tornar a estimar (Proa), un t\u00edtol molt adequat perqu\u00e8 els poemes sempre comencen amb una refer\u00e8ncia concreta, un espai f\u00edsic. \u201cEs tracta d\u2019arribar tan lluny com pugui partint de molt a prop. La poesia comen\u00e7a amb una inspiraci\u00f3, que \u00e9s la capacitat de relacionar coses que no s\u00f3n relacionables\u201d. Com una met\u00e0fora? \u201cS\u00ed. Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s res; cal treballar-hi\u201d. Margarit sol recuperar records, alguns molt durs: afusellaments, el pare a la pres\u00f3, la mis\u00e8ria, la sorda viol\u00e8ncia sobre els ven\u00e7uts, per\u00f2 tot aix\u00f2 rev\u00e9 sense ombra de ressentiment. \u201cFins que tenia nou anys tot era anar i venir, vam canviar onze vegades de domicili\u201d, recorda. \u201cPer\u00f2 l\u2019art no es pot basar en el ressentiment, ni en l\u2019odi\u201d.<\/p>\n
\u201cEscric des dels 18 anys, cada dia, mai en prosa, o a penes en prosa. La primera vegada que davant un llibre meu dic: \u201c\u00c9s aix\u00f2\u201d, tinc 40 anys; vol dir que he estat 20 anys llen\u00e7ant llibres sencers. Amb un problema afegit, que \u00e9s la llengua. Recordo una escena, de nen. Anava a escola amb un amic, li vaig dir alguna cosa i em va caure un clatellot d\u2019alg\u00fa uniformat, no s\u00e9 qui. \u201cHabla en cristiano\u201d… Amb els anys, la meva reflexi\u00f3 va ser: la poesia \u00e9s cultura, la cultura es fa en castell\u00e0, escric en castell\u00e0. Aquesta equaci\u00f3 serveix per a tot, excepte per a la poesia. Si la cultura \u00e9s una catedral, la poesia n\u2019\u00e9s la cripta, que \u00e9s un forat. Aix\u00f2 \u00e9s la llengua materna… Trigo anys a adonar-me\u2019n. I qui primer me\u2019n va suggerir el canvi va ser Miquel Mart\u00ed i Pol.<\/p>\n
LLETRA A LA NOVA CAN\u00c7\u00d3<\/strong> \u201cAmb el Paco ens vam con\u00e8ixer en un sopar on hi eren el tamb\u00e9 editor i poeta Joaquim Horta, Jos\u00e9 Agust\u00edn Goytisolo i gent de Par\u00eds\u201d, explica. Tard, van tancar el restaurant i el Paco va comen\u00e7ar a cantar. \u201cVa dir que faria una can\u00e7\u00f3 que no canta mai perqu\u00e8 el fa plorar. I quan comen\u00e7a jo em dic: \u2018Caram, aix\u00f2 em sona, i despr\u00e9s: per\u00f2 si aix\u00f2 ho he escrit jo!\u2019.; era Els que v\u00e9nen, que cantava l\u2019Enric Barbat\u201d.<\/p>\n No sabia, li dic, que havia fet lletres per a la Nova Can\u00e7\u00f3. \u201cNo gaires, una o dues. Li vaig dir al Paco que la cant\u00e9s ara a Madrid, per\u00f2 no vol perqu\u00e8 diu que t\u00e9 un accent dolent en catal\u00e0\u201d. Somriu: \u201cLi dic que l\u2019accent catal\u00e0 ja no \u00e9s com era. I no em preocupa, perqu\u00e8 sabem el que va passar amb el llat\u00ed, que d\u2019all\u00f2 que ells devien considerar putrefacte va sortir tot, tamb\u00e9 el catal\u00e0\u2026\u201d, conclou.<\/p>\n \u2014Com \u00e9s que freq\u00fcentava el m\u00f3n literari si no publicava?<\/p>\n <\/p>\n \u2014S\u00ed que havia publicat. Camilo Jos\u00e9 Cela va dir que jo era un \u201cSurrealista metaf\u00edsic\u201d\u2026 Vaig canviar al catal\u00e0 i l\u2019any 1980 guanyo un premi amb un llibre que es diu L\u2019ombra de l\u2019altra mar.<\/p>\n \u2014No sembla un t\u00edtol seu…<\/p>\n \u2014Focs d\u2019artifici. Vaig haver de llen\u00e7ar a la bassa deu llibres m\u00e9s, algun de premiat. No hi s\u00f3n, a les obres completes. D\u2019un castell\u00e0 sobri per\u00f2 fals, passo a un catal\u00e0 carneri\u00e0 i despr\u00e9s torno a la sobrietat per trobar la meva veu.<\/p>\n S\u2019han fet grans els arbres del jard\u00ed: li comento que la mirada sempre va cap enrere \u2014\u201cseria idiota si no ho fes: anar envellint, qu\u00e8 m\u00e9s?\u201d\u2014, que espai i temps semblen ser les dimensions de la seva poesia, i que potser per aix\u00f2 els trens hi tenen tanta pres\u00e8ncia. Pensa un moment. \u201cSegurament. Tamb\u00e9 \u00e9s pura mem\u00f2ria. A Rub\u00ed viv\u00edem prop de l\u2019estaci\u00f3\u201d.<\/p>\n De jove, Margarit va cometre el gran error de deixar Arquitectura un cop superat el dificil\u00edssim ingr\u00e9s, previst perqu\u00e8 la professi\u00f3 fos elitista. Decidit a ser poeta, volia una feina que hi tingu\u00e9s relaci\u00f3. Va ser a l\u2019editorial Plaza, tot fent un diccionari tecnol\u00f2gic a partir de diccionaris estrangers. \u201cLlavors m\u2019adono que l\u2019estic pifiant i torno a Arquitectura. I descobreixo la veritat: la poesia \u00e9s exactitud, puresa, una cosa escarida. Aix\u00f2 \u00e9s el c\u00e0lcul, que t\u00e9 una l\u00f2gica, com la t\u00e9 la poesia. M\u2019hi llen\u00e7o com un animal i als 29 anys s\u00f3c catedr\u00e0tic de c\u00e0lcul d\u2019estructures. Ja tinc la vida organitzada. I no em costa gens passar de la feina a la poesia, puc prendre notes en un bar. La poesia no se sent vexada, se m\u2019obre estupendament, perqu\u00e8 no li s\u00f3c infidel, i aix\u00f2 que la poesia \u00e9s molt senyora\u201d.<\/p>\n Molt senyora: tracta Barcelona de puta. Desolada ciutat que fas de puta, li recito. \u201cBarcelona t\u00e9 la grandesa de posar el cementiri en una muntanya c\u00e8ntrica, que podia haver estat resid\u00e8ncia de rics. Hi tinc dues noies; per tant, \u00e9s la meva ciutat, no hi ha dubte que l\u2019estimo, amb lleialtat. Per\u00f2 se l\u2019han venuda i no hem rebut res a canvi. No s\u00e9 qui s\u00f3n els amos actuals de la ciutat. Est\u00e0 plena de botigues que venen coses innecess\u00e0ries: aix\u00f2 \u00e9s molt semblant a la prostituci\u00f3\u201d. Hi afegeix una altra imatge brutal: la cara maquillada de la mare morta.<\/p>\n \u2014S\u00ed. El passeig de Gr\u00e0cia. Maquillada pel tio de la funer\u00e0ria, la mare. Per\u00f2 \u00e9s la meva mare, la meva ciutat.<\/p>\n \u2014Una ciutat que tenia una burgesia culta i una classe obrera que sabia poemes de mem\u00f2ria, diu el mateix poema.<\/p>\n \u2014\u00c9s la meva \u00e0via. La van enviar de minyona a Barcelona amb 12 anys, des de Sana\u00fcja; va anar a casa d\u2019un banquer del carrer Ample. L\u2019\u00e0via llegia cada dia el diari tot resseguint la l\u00ednia amb el dit, a poc a poc. Sabia poemes de Verdaguer: va plorar quan va morir. Tot aix\u00f2 es va perdre el 1939, per\u00f2 s\u2019hauria perdut igual.<\/p>\n Parla dels oficis, de quan calia un fuster per tenir una cadira i que aquest fuster era m\u00e9s bo al cap de deu anys, i el metge tamb\u00e9. \u201cAix\u00f2 \u00e9s la dignitat i la seguretat de l\u2019ofici, i aix\u00f2 ja no existeix. Avui parlem de curro. En poesia, per\u00f2, ning\u00fa et garanteix que esdevinguis millor amb els anys\u201d.<\/p>\n \u201cLa poesia \u00e9s remenar la ronya que tenim dins, recuperar les coses m\u00e9s subtils i amb paraules, i no amb res m\u00e9s, expressar-ho i enviar-ho a alg\u00fa que no conec i que aquest alg\u00fa ho llegeixi i digui: s\u00f3c jo. Aix\u00f2 no \u00e9s un ofici, aix\u00f2 \u00e9s un miracle\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\nJoan Margarit va ser fa poc a Madrid. Recitava amb veu de tro, una veu antiga, des d\u2019un escenari on regnava Paco Ib\u00e1\u00f1ez, que hi tornava a actuar despr\u00e9s de d\u00e8cades de sequera provocada pels governs del Partit Popular. El cantautor va reunir les quatre lleng\u00fces nacionals en els seus poetes: hi eren tamb\u00e9 Bernardo Atxaga, ir\u00f2nic; Garc\u00eda Teijerio, nost\u00e0lgic, i Luis Garc\u00eda Montero, jugant a casa. Margarit era una altra cosa. Poemes amargs exclamats en un ritual de comuni\u00f3. No para de fer recitals, de provocar emocions indelebles com cicatrius.<\/p>\n