{"id":2878,"date":"2019-01-24T14:58:25","date_gmt":"2019-01-24T14:58:25","guid":{"rendered":"http:\/\/www.joanmargarit.com\/joan-margarit-fer-un-poema-es-molt-mes-dificil-que-morir-se\/"},"modified":"2019-01-24T14:58:25","modified_gmt":"2019-01-24T14:58:25","slug":"joan-margarit-fer-un-poema-es-molt-mes-dificil-que-morir-se","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/joan-margarit-fer-un-poema-es-molt-mes-dificil-que-morir-se\/","title":{"rendered":"Joan Margarit: \u201cFer un poema \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil que morir-se\u201d"},"content":{"rendered":"

Acc\u00e9s a l’entrevista al diari Ara:
\nhttps:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/poema-mes-dificil-que-morir-se<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Joan Margarit em convida a fer l\u2019entrevista amb l\u2019excusa de la publicaci\u00f3 del seu \u00faltim llibre ( Per tenir casa cal guanyar la guerra, editada a Proa) a casa seva, a Sant Just Desvern. Com que hi arribo uns minuts abans de l\u2019hora intento endevinar quina de les casetes \u00e9s la de l\u2019arquitecte. L\u2019exercici no \u00e9s dif\u00edcil si has llegit el poeta. \u00c9s una casa s\u00f2lida, de poble, de les de pati al darrere, sense pretensions ni mandangues. Confortable i lluminosa, impecable i c\u00e0lida. Quan passo per davant per mirar-la, Margarit obre la porta i em crida amb amabilitat. M\u2019ha vist per la finestra de la cuina i em convida a fer un caf\u00e8 amb caramels de caf\u00e8 amb llet. L\u2019entrevista no comen\u00e7a ni acaba formalment, Margarit parla pels descosits i tot s\u2019aprofita. Quan arriba en Francesc Melcion per fer les fotografies, li agraeix els seus poemes, i mentre treballa anem parlant de com ens ha ajudat a tants lectors quan la p\u00e8rdua et llan\u00e7a a la intemp\u00e8rie. Hi ha una fotografia de la seva filla Joana i pregunto si va escriure sobre la seva mort en calent.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u201cAquesta vegada m\u2019ho salto i no faig els poemes en calent, els faig en roent. I si no surten, a fer punyetes la poesia. Vol dir que en el moment clau m\u2019ha fallat. Aquest va ser el plantejament. Tothom est\u00e0 d\u2019acord que res en calent. Per\u00f2 si tens una eina com la poesia, l\u2019has de poder fer servir sempre… Et diria d\u2019anar al despatx, per\u00f2 no n\u2019he tingut mai\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

I on escrius?<\/strong><\/p>\n

\u00bfOn vols que escrigui, si nom\u00e9s necessito un paper i una ploma?<\/p>\n

 <\/p>\n

Molts anys als bars, no?<\/strong><\/p>\n

A tot arreu. No he tingut mai despatx a casa i ara en tinc, perqu\u00e8 som sols en aquesta casa i em van dir que en tenia un.<\/p>\n

 <\/p>\n

En Francesc i jo mateixa creiem que ets un poeta que ajudes el teu lector.<\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 ha de fer un poeta. O qu\u00e8 ha de fer? Destorbar-lo? Deixar-lo indiferent? Per a qu\u00e8 serveix, l\u2019art? En aquestes mem\u00f2ries, que en diuen, hi ha una recerca d\u2019un problema molt senzill. Per qu\u00e8 he escrit aquests poemes? Em trobo als 80 anys que dec haver escrit uns 1.000 poemes a la meva vida, i en dec haver publicat uns 750. Per qu\u00e8 he fet aquests poemes, i no uns altres? Per qu\u00e8 no he escrit uns poemes com els d\u2019Espriu, o com els de Foix, Celan o Yeates? He escrit aquests, per qu\u00e8? En el fons, perqu\u00e8 soc jo i no un altre. Aquesta pregunta tamb\u00e9 vaig pensar que era molt paral\u00b7lela a qualsevol lector. La cerca d\u2019un mateix \u00e9s universal. Aquest episodi que no em podia plantejar fins que hagu\u00e9s escrit els poemes havia de ser una recerca de solitud, i tamb\u00e9 podia servir de pauta o mirall.<\/p>\n

 <\/p>\n

Una experi\u00e8ncia personal que \u00e9s universal.<\/strong><\/p>\n

El que busquem en l\u2019art, tant en un quadre de Gauguin com en una sonata de Haydn, o un poema, \u00e9s dir \u201cI si soc jo?\u201d Aquest \u201cI si soc jo\u201d \u00e9s el m\u00e0xim consol. El nostre consol \u00e9s mirar-nos al mirall. No en el sentit xulesc, sin\u00f3 en el de penetraci\u00f3 de veure\u2019t en un lloc on pensaves que no sortiries. Et pots veure en un mirall que et dona una visi\u00f3 m\u00e9s profunda teva. Aquest \u00e9s l\u2019objectiu. Comprensi\u00f3. Quan moltes vegades et diuen que una poema ha fet plorar, \u00e9s perqu\u00e8 el lector ja estava en les condicions necess\u00e0ries per fer-ho, i en afegir-hi el poema s\u2019hi ha quedat. Aquest quedar-t\u2019hi \u00e9s el que busques, \u00e9s el consol. \u00c9s el refugi contra la intemp\u00e8rie. Com que tot aix\u00f2 fonamental t\u2019ho has de fer tu i no t\u2019ho fa ning\u00fa per tu, el poema et dona eines perqu\u00e8 tu vagis fent aquesta casa. Per tenir casa, cal guanyar la guerra. Quina guerra? La teva, evidentment.<\/p>\n

 <\/p>\n

La casa com una extensi\u00f3 d\u2019un mateix.<\/strong><\/p>\n

La casa va ser tamb\u00e9 l\u2019atzar, que influeix molt. La vida va molt r\u00e0pid; tots els t\u00f2pics com \u201cEs pot aprendre dels errors\u201d s\u00f3n roman\u00e7os. Quan acabes de fer un error ja est\u00e0s preparant el seg\u00fcent. I si t\u2019entretens gaire aprenent d\u2019aquest error, el seg\u00fcent encara ser\u00e0 pitjor. Va tan r\u00e0pid que no tens temps de res. Per tant, l\u2019atzar ha de ser favorable perqu\u00e8 descobreixis coses. Vaig tenir un moment, que s\u2019explica al final del llibre, en qu\u00e8 vaig poder enfilar el cam\u00ed. En faig un resum. Acabo de fer l\u2019ingr\u00e9s a arquitectura. I cal veure qu\u00e8 significaven les carreres d\u2019enginyeria aquells anys, des d\u2019abans de la guerra i la Rep\u00fablica, fins i tot, fins als anys 60 avan\u00e7ats, que per fi van canviar els plans d\u2019estudi. Les enginyeries eren les que els poders, i especialment durant el franquisme, van destinar a ser les carreres del futur. El poder va decidir que els fills dels rics serien enginyers. Aix\u00ed no hi hauria problemes. Com s\u2019assoleix aix\u00f2? Molt f\u00e0cil. Enginyeries, totes a Madrid. Alguna a Barcelona, industrials i t\u00e8xtils. Agr\u00f2noms, camins, comunicacions, a Madrid nom\u00e9s. I l\u2019arquitectura es considerava una enginyeria i es feia a Madrid i Barcelona. I prou. Enlloc m\u00e9s. En segon lloc, hi havia un ingr\u00e9s brutal. Brutal vol dir que si anaves a fer els ex\u00e0mens de dibuix, de 300 alumnes n\u2019aprovaven sis. Punt. El meu curs en vam ingressar 15. Aix\u00f2 deixava els pobres fora de joc. Era una carrera de rics, tant que fins i tot n\u2019hi havia com els enginyers de camins que sortien amb feina a l\u2019Estat des de la facultat.<\/p>\n

 <\/p>\n

Dius que vas tenir un cop de sort.<\/strong><\/p>\n

Vaig ingressar-hi en tres anys. Tot eren felicitacions, en aquell moment. Jo estava venint amb el vaixell des de Tenerife, i ja volia ser poeta. I qu\u00e8 fotia aqu\u00ed d\u2019arquitecte, si volia ser poeta? I deixo la carrera. Me\u2019n vaig a treballar a una editorial. Per sort, a l\u2019editorial em posen a fer un diccionari tecnol\u00f2gic que consisteix a copiar-ne tres de ja existents. Quan fa dos mesos que copio, em dic que potser no era aix\u00f2. Si el lloc per ser poeta era aix\u00f2, potser l\u2019est\u00e0vem espifiant. Llavors es produeix un altre element atzar\u00f3s: no en puc dir afortunat ni de sort.<\/p>\n

 <\/p>\n

Les inundacions del Vall\u00e8s.<\/strong><\/p>\n

Amb 20 morts. Les veig de molt a prop. El meu pare, que era arquitecte del Ministerio de la Vivienda, el fan de seguida del comit\u00e8 d\u2019emerg\u00e8ncia, ajuda i reconstrucci\u00f3 del drama aquest. Aquella mateixa nit, jo la passo portant el meu pare en cotxe a l\u2019Hotel Regina, on hi ha el quarter general de vigil\u00e0ncia. Passo la nit a la vorera del davant, amb tota la tromba d\u2019aigua, dins del cotxe, escoltant la r\u00e0dio. El meu oncle era a Rub\u00ed traient gent de l\u2019aigua, i despr\u00e9s m\u2019explicaria com molts li relliscaven i l\u2019aigua se\u2019ls emportava. I m\u2019adono del que \u00e9s una casa. Es va endur totes les cases fetes a la llera del riu. Em ve a la mem\u00f2ria una de les coses que ens havien explicat, o havia llegit, a l\u2019ingr\u00e9s d\u2019alguna assignatura: el codi d\u2019Hammurabi. El primer codi civil de la humanitat. Quin \u00e9s aquest moment en qu\u00e8 la humanitat fa el gir, i t\u00e9 fins i tot codis civils? El moment en qu\u00e8 deixen d\u2019anar a les coves i fan cases. \u00c9s el gran moment estel\u00b7lar de la humanitat, quan decideix que no cal buscar forats per anar a dormir, es pot fer una casa al costat del riu, si vol. Ja veur\u00e0 els perills, despr\u00e9s. Per\u00f2 pot fer-se cases. I \u00e9s quan ve el codi d\u2019Hammurabi. Ve perqu\u00e8 fa ja 100 segles o no s\u00e9 quants que es va passant de la cova a la casa. I diu el que despr\u00e9s diran: si la casa cau i mata el fill de l\u2019amo, matarem el fill de l\u2019arquitecte; si mata la dona de l\u2019amo, matarem la dona de l\u2019arquitecte, i si mata l\u2019amo, matarem l\u2019arquitecte. Aix\u00f2 ja no \u00e9s aix\u00ed, per\u00f2 sempre he viscut amb l\u2019av\u00eds dels advocats present: si cau una casa, no t\u2019entreguis mai el primer dia; ves-te\u2019n i entrega\u2019t al cap de 15 dies. Els arquitectes hem viscut amb aix\u00f2, i et puc explicar nits sinistres sobre aquest tema. Una casa ha de ser segura, ha de ser el teu lloc. Com es fa una casa segura? Quina seguretat t\u00e9 una casa? Com saps quina t\u00e9 casa teva?<\/p>\n

 <\/p>\n

No ho s\u00e9. Hi confio i prou.<\/strong><\/p>\n

Casa teva, suposant que estigui ben feta, t\u00e9 una seguretat d\u20191\/30.000. Aix\u00f2 vol dir que si fem 30.000 cases com la teva, en caur\u00e0 una. Per\u00f2 no saps si \u00e9s la primera o l\u2019\u00faltima. Sempre hi ha un punt de desconeixement. I el pa\u00eds ric t\u00e9 una seguretat d\u20191\/50.000 o 1\/40.000. El pa\u00eds pobre no en t\u00e9 cap. O la t\u00e9 m\u00e9s baixa. Per aix\u00f2 quan es produeix el terratr\u00e8mol dels anys 50, moren mig mili\u00f3 de marroquins. I el mateix terratr\u00e8mol al Jap\u00f3, als hotels continuen prenent el te. Perqu\u00e8 un ha constru\u00eft una casa d\u20191\/30.000-40.000, i l\u2019altre \u00e9s d\u20191\/3.<\/p>\n

 <\/p>\n

En aquell moment cristal\u00b7litzen la poesia i el c\u00e0lcul d\u2019estructures.<\/strong><\/p>\n

Noto que aix\u00f2 \u00e9s a prop de la poesia. I que fer diccionaris per a una editorial o entrar a la carrera d\u2019arquitectura a fer de decorador, a la poesia no li agrada. Per\u00f2 lligo caps i noto que a la poesia, la seguretat de la casa i la persona, la intemp\u00e8rie, buscar refugi, s\u00ed. I he de tornar a l\u2019escola per buscar aquesta zona. Llavors comen\u00e7o les assignatures de c\u00e0lcul i comen\u00e7a la meva vida de poeta i arquitecte.<\/p>\n

 <\/p>\n

L\u2019arquitectura i la poesia estan tan juntes que escrius poesia quan allargues les visites d\u2019obres.<\/strong><\/p>\n

M\u00e9s de la meitat de les meves obres estan escrites en bars de paletes, per entendre\u2019ns. El primer que feia quan anava a una direcci\u00f3 d\u2019obra era mirar on eren els bars del voltant. Aix\u00f2, naturalment, l\u2019hi preguntava a l\u2019encarregat i als paletes, que de seguida ho sabien. Un dels poemes que m\u2019estimo m\u00e9s \u00e9s un que es diu Recordant el Bes\u00f2s. \u00c9s per un projecte d\u2019arquitectura. M\u00e9s que d\u2019haver fet l\u2019Estadi de Montju\u00efc, hi ha tota una part meva que m\u2019estimo molt\u00edssim, potser la que m\u00e9s. \u00c9s una llarga temporada durant la qual el nostre estudi va estar refor\u00e7ant, mantenint i posant al dia tots els habitatges que es van fer durant el franquisme als anys 40 i 50, amb les primeres migracions espanyoles; primer la dels murcians i despr\u00e9s la dels andalusos, b\u00e0sicament. Havies d\u2019entrar a la casa d\u2019aquesta gent, pobra, que portava 40 anys vivint en uns r\u00e8gims a qui se\u2019ls en fotien els pobres. No es refiaven de tu, perqu\u00e8 anaves amb americana.<\/p>\n

 <\/p>\n

A primera vista, formaves part dels altres.<\/strong><\/p>\n

I anaves a fer unes coses que sabies fonamentals. Eren edificis sense fonaments. Edificis que no lligaven amb la claveguera i portaven 30 o 40 anys tirant la porqueria al seu soterrani, on no baixava ning\u00fa perqu\u00e8 era tancat herm\u00e8ticament. Per\u00f2 qu\u00e8 hi passava? Si hi tires la porqueria, els gasos estan a punt d\u2019explotar. Havies de saber que per picar i foradar aix\u00f2, havies de demanar al paleta que apagu\u00e9s la cigarreta. Si el paleta la portava en fer el forat, podia saltar tot pels aires. Coses d\u2019aquestes. Aquell poema \u00e9s l\u2019entrada en una casa del pol\u00edgon del Bes\u00f2s, on f\u00e8iem fonaments nous. Primer has d\u2019entrar a totes les cases, veure i interpretar les esquerdes, veure qu\u00e8 li passa a l\u2019edifici i prendre decisions basant-se en aquesta interpretaci\u00f3. Les inspeccions eren impressionants. Els avisaves que a les 9 del mat\u00ed comen\u00e7aven, i potser entraves a 30 habitatges. Hi veus de tot. En aquest poema, entrem en un habitatge on amb prou feines hi havia mobles. Les habitacions eren matalassos a terra on hi havia criatures i gossos. Els grans no hi eren. De sobte, a la cuina, apareix un noi de 16 o 17 anys escoltant m\u00fasica. Un munt de vinils mig trencats. La pica plena de plats bruts amuntegats amb verdet. No ho oblidar\u00e9 mai. I el tio estava escoltant Bach.<\/p>\n

 <\/p>\n

D\u2019aqu\u00ed surt un dels teus versos m\u00e9s coneguts: \u201cPer aquest m\u00f3n cap m\u00e9s futur que Bach\u201d?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. T\u2019explico aix\u00f2 perqu\u00e8 \u00e9s un error dir que vida i poesia s\u00f3n el mateix. Aquest \u00e9s el gran error rom\u00e0ntic. Hi ha una confer\u00e8ncia de Stefan Zweig, ja grandet (ja no era rom\u00e0ntic, havia sortit Hitler i tot) en qu\u00e8 diu que llavors comen\u00e7ava la poesia perqu\u00e8 ten\u00edem un poeta pel qual vida i poesia eren el mateix… Hem cregut cada ximpleria pel fet d\u2019embolicar-la una mica amb m\u00fasica o poesia! Que no sap que la vida est\u00e0 per sota de tot? Que la vida surt en tot? La poesia, la lampisteria, tot. Tot surt de la vida. Sigui poeta o lampista. Quina falta de sentit com\u00fa… La conya dels sentiments, que si estan al cor, i la intel\u00b7lig\u00e8ncia, al cervell. D\u2019aqu\u00ed en avall (s\u2019assenyala el cap) nom\u00e9s hi ha trastos al servei d\u2019aix\u00f2. Tot \u00e9s aqu\u00ed. \u00bfAix\u00f2 meu \u00e9s amor? Si vost\u00e8 estima sense intel\u00b7lig\u00e8ncia, d\u00e9u nos en guard. Qu\u00e8 m\u00e9s li pots demanar a un amor, que sigui assenyat i amb intel\u00b7lig\u00e8ncia? Si no, \u00e9s una bestiesa.<\/p>\n

 <\/p>\n

Que no has fet ni poesia ornamental ni arquitectura decorativa, vaja…<\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s la poesia i per aix\u00f2 alg\u00fa diu que va ser \u00fatil. Si creiem totes les altres ximpleries, no arribem a ser ning\u00fa. Per a aix\u00f2 serveix la poesia, un poeta, un pintor. Quan veig un quadre, el primer que em dic \u00e9s si em faria plorar en una circumst\u00e0ncia adequada. No vaig plorant per les exposicions, per\u00f2 si m\u2019hagu\u00e9s passat no s\u00e9 qu\u00e8, podria arribar a plorar mirant aquest quadre? Si arribo a la conclusi\u00f3 que no, per a mi \u00e9s un quadre intranscendent. Em val per a Haydn o per a Gauguin.<\/p>\n

 <\/p>\n

Tamb\u00e9 ets un poeta de la vida i de la mort, per dir-ho d\u2019alguna manera, de la vida al complet.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. L\u2019aventura de la Joana va ser molt important, tamb\u00e9. I tamb\u00e9 l\u2019atzar. Era una persona amb un retard mental important, tan important que mai va poder llegir quotidianament. Podia llegir unes frases, amb molta dificultat. I l\u2019escriptura igual. Era una persona que no podies deixar sola a casa mai, per\u00f2 en canvi venia a tots els concerts on an\u00e0vem. Est\u00e0vem en un concert i podia gaudir sense impacientar-se d\u2019una simfonia de Beethoven i d\u2019una sonata de Schubert. I era tot amor, tot afecte. Per una ra\u00f3: va descobrir de seguida que l\u2019afecte era la seva arma; no en tenia cap m\u00e9s. Per aix\u00f2 quan estava dubtant amb alguna persona, li deia \u201cT\u2019estimo\u201d. Era la seva eina de defensa. Quan va n\u00e9ixer no sab\u00edem de qu\u00e8 anava aquest tema, i la primera reacci\u00f3 \u00e9s dir que no pot ser, per qu\u00e8 t\u2019ha tocat aix\u00f2, traieu-m\u2019ho de sobre. Fins al dia que t\u2019adones que aix\u00f2 \u00e9s la teva filla, i comences a veure les virtuts d\u2019aquella persona. No he trobat mai ning\u00fa amb tanta bondat com la Joana. No reconec ning\u00fa. Han passat 18 anys i encara, dep\u00e8n de com estic a casa, passo els dies perfecte, per\u00f2 sempre n\u2019hi ha un, no saps quan, que t\u2019atures davant un retrat i et fots a plorar. 18 anys despr\u00e9s. I content de fer-ho, a m\u00e9s. \u00c9s una manera. Tot serveix per a l\u2019alegria. Si el panorama el tens ben tra\u00e7at i les vies d\u2019arribada als llocs les tens ben estudiades, gaireb\u00e9 tot serveix.<\/p>\n

 <\/p>\n

El problema \u00e9s el tr\u00e0nsit, no?<\/strong><\/p>\n

Esclar. El problema \u00e9s saber els camins. I hi ha gent que no en t\u00e9 ni idea. La cultura, que en diem, no s\u00f3n castellers, futbol o pol\u00edtica. La cultura \u00e9s aix\u00f2, el que et permet fer una via entremig de tot aquest desgavell, entendre\u2019t i arribar a llocs on de sobte no fa fred. La cultura que no serveixi per a aix\u00f2, ja te la regalo. L\u2019illa del tresor de Stevenson serveix per a aix\u00f2. Una mala novel\u00b7la no serveix per a res.<\/p>\n

 <\/p>\n

El tr\u00e0nsit nom\u00e9s es pot fer amb la cultura?<\/strong><\/p>\n

Amb la bona cultura. Dins la massa de la cultura es cola tot, i tu has de fer la tria.<\/p>\n

 <\/p>\n

I l\u2019amor?<\/strong><\/p>\n

L\u2019amor \u00e9s molt complicat. Es barreja amb la superviv\u00e8ncia. En un dels \u00faltims poemes que he escrit, hi ha un vers que, no s\u00e9 per qu\u00e8, m\u2019estimo molt i diu \u201cL\u2019amor no s\u00f3n els fills\u201d. \u00c9s una altra cosa. Dedicaci\u00f3, vigil\u00e0ncia, el que vulguis, per\u00f2 no s\u00e9 si \u00e9s amor. Diria que no, que \u00e9s una altra cosa que fem encantats, que ens porta alegria, per\u00f2 no s\u00e9 si \u00e9s aquesta paraula. L\u2019amor \u00e9s m\u00e9s a prop del desig. El desig \u00e9s b\u00e0sicament ignor\u00e0ncia. Per desitjar una cosa has d\u2019ignorar-la. Quan saps perfectament qu\u00e8 \u00e9s aquella cosa, no la desitges. T\u2019hi pots entendre, per\u00f2 no la desitges. Per aix\u00f2 la famosa tristesa post coitum. \u00c9s que abans ignores i ho desitges, i quan acabes de fer-ho se\u2019n va el desig. Llavors entens qu\u00e8 \u00e9s all\u00f2, i s\u2019ha acabat la hist\u00f2ria. Arriba la tristor de no haver-te\u2019n adonat.<\/p>\n

 <\/p>\n

Una vegada em va dir un senyor molt gran que l\u2019amor \u00e9s un malent\u00e8s.<\/strong><\/p>\n

\u00c9s ignor\u00e0ncia. Evidentment. Perqu\u00e8 tu miris la lluna i et recordi aquella senyora amb qui vols anar-te\u2019n al llit i estimar-la. Home, per fer aquesta jugada has d\u2019oblidar-te de qu\u00e8 \u00e9s la lluna. Un tros de pedra flotant a l\u2019espai. Te n\u2019has d\u2019oblidar i l\u2019has de fer s\u00edmbol d\u2019una cosa que torna a ser una altra trola. \u00c9s una altra cosa, tamb\u00e9. I tot aix\u00f2 va passant a la velocitat que va la vida, com una autopista sense sortides laterals ni gasolineres.<\/p>\n

 <\/p>\n

Potser \u00e9s tamb\u00e9 una q\u00fcesti\u00f3 de voluntat, aquesta ignor\u00e0ncia o malent\u00e8s. Hi has d\u2019estar disposat.<\/strong><\/p>\n

Crec que \u00e9s el problema de la col\u00b7lectivitat. Som una esp\u00e8cie que s\u2019assembla m\u00e9s a les abelles i formigues. Si no viuen en comunitat, es moren. Tu no tens defenses sol. Per tant, has de viure en comunitat. La mateixa comunitat s\u2019arma de solucions perqu\u00e8 all\u00f2 sigui possible. La comunitat et menteix sobre coses com aquestes. T\u2019ha de mentir, el tram tan r\u00e0pid de la vida t\u00e9 dos extrems n\u00edtids. No dic nets perqu\u00e8 sembla moral, i parlo de caracter\u00edstiques. El primer \u00e9s n\u00edtid perqu\u00e8 no t\u00e9 cap brut\u00edcia pr\u00e8via i ho ha de fer tot en quinze anys. S\u00f3n els fonaments de la casa, que \u00e9s el que busca aquest \u00faltim llibre. S\u00f3n els fonaments de la persona. No \u00e9s la casa, no saps si tindr\u00e0 ornaments, ni quantes finestres hi haur\u00e0, ni quina fa\u00e7ana tindr\u00e0. Per\u00f2 no tot \u00e9s ignor\u00e0ncia; si veig fonaments, s\u00e9 que en aquells fonaments es pot fer una casa de sis pisos, per\u00f2 no de 30. S\u00e9 si tindr\u00e0 dues fa\u00e7anes o quatre. S\u00e9 moltes coses, per\u00f2 no ho s\u00e9 tot. Vindr\u00e0 la vida, amb tots els seus atzars, i far\u00e0 la casa. Per\u00f2 el fonament diu moltes coses, si el saps mirar. Tantes, que pr\u00e0cticament t\u2019explica els poemes que far\u00e0s quan tinguis 50 anys. L\u2019altra edat aix\u00ed de n\u00edtida \u00e9s la senectut, l\u2019altra punta. Per\u00f2 t\u00e9 una caracter\u00edstica: qualsevol edat ser\u00e0 jutjada per tu mateix des de la seg\u00fcent. Quan ets una persona madura, jutges la joventut que has tingut. Aix\u00f2 passa amb totes les edats menys amb una, l\u2019\u00faltima no la jutjar\u00e0s. Ni tu.<\/p>\n

 <\/p>\n

Qu\u00e8 et dona, aix\u00f2? Llibertat?<\/strong><\/p>\n

Exactament. Et pots morir d\u2019un c\u00e0ncer, per\u00f2 ser\u00e0s lliure. No suportar\u00e0s cap judici. Aix\u00f2 \u00e9s important\u00edssim. S\u00f3n les dues \u00faniques edats. La primera no la jutjar\u00e0s perqu\u00e8 no pots jutjar una inf\u00e0ncia. I la senectut, pel mateix motiu tampoc. Tot aix\u00f2 del mig \u00e9s el que en dic el l\u00edo. Perqu\u00e8 la paraula catalana no em serveix. Embolic \u00e9s una gilipollada comparat amb el l\u00edo. Embolic mai pot ser un drama, i un l\u00edo pot ser dram\u00e0tic. Aquest l\u00edo \u00e9s necessari, a m\u00e9s. Si el desfessis, no hi hauria ni pa als forns ni carn als supermercats, ni arribarien els trens. Hi ha de ser, per\u00f2 \u00e9s un l\u00edo. Quan em diuen si continuar\u00e9 les mem\u00f2ries, no em vull ficar m\u00e9s en el l\u00edo. Ja n\u2019he sortit.<\/p>\n

 <\/p>\n

El \u2018lio\u2019 est\u00e0 explicat als poemes?<\/strong><\/p>\n

Si en alguna lloc \u00e9s, \u00e9s als poemes. Tu pots fer unes mem\u00f2ries del l\u00edo si ets el Churchill. En el fons no fas una introspecci\u00f3 teva. Has estat en un lloc on has vist m\u00e9s coses que la resta de mortals, i si tu fas unes mem\u00f2ries d\u2019aquesta zona del teu l\u00edo, explicar\u00e0s coses de la Segona Guerra Mundial. Hi ha casos en qu\u00e8 s\u00f3n importants. Per\u00f2 per a una persona que hagi tingut una vida senzilla sense grans coses, qu\u00e8 has d\u2019explicar? No t\u00e9 cap inter\u00e8s. La veritat ha de ser saber sempre el que busques. Pots fer una obra d\u2019art o una mamarratxada. Per\u00f2 has de saber qu\u00e8 busques.<\/p>\n

 <\/p>\n

Sempre saps qu\u00e8 busques, quan escrius un poema?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. Moltes vegades el poema et vol dir el que est\u00e0 buscant i no t\u2019ho diu b\u00e9, i d\u2019entrada no ho saps. Per\u00f2 si continues treballant el poema, quan pots dir que hi ha un poema, \u00e9s quan al cap d\u2019un temps sap el que busca. A vegades s\u00f3n pures intu\u00efcions despr\u00e9s de temps treballant sense saber cap on va.<\/p>\n

 <\/p>\n

Et sorpr\u00e8n a tu mateix?<\/strong><\/p>\n

Hi ha sempre un moment d\u2019incertesa en qu\u00e8 una intu\u00efci\u00f3, la inspiraci\u00f3, pot ser falsa. O que tu siguis tan patata que no s\u00e0pigues interpretar-la i no te\u2019n surtis. Perqu\u00e8 serveixi, cal saber qu\u00e8 vol dir i qu\u00e8 est\u00e0s buscant amb aquella inspiraci\u00f3, buscar-ho i trobar-ho. I muntar-ho amb unes paraules que li puguis enviar a una persona. Si no pots enviar-ho, no serveix per a res. Jo no em llegeixo a mi mateix. Ben mirat, la ximpleria \u00e9s el poeta que escriu per a ell mateix. Escriu un diari \u00edntim, i tampoc el llegir\u00e0s perqu\u00e8 \u00e9s el m\u00e9s avorrit que hi ha.<\/p>\n

 <\/p>\n

Per a qui escrius?<\/strong><\/p>\n

Per a tots els altres. \u00c9s l\u2019\u00fanica manera que he trobat en la meva punyetera vida de complir. Estimar els altres. No em puc posar a estimar una persona que acabo de con\u00e8ixer. Com es fa, aix\u00f2? La meva dona i els meus fills s\u00e9 com estimar-los, per\u00f2 sortint d\u2019aquest cercle no en tinc ni idea. Cada un ha de buscar la seva manera. La meva eina \u00e9s aquesta.<\/p>\n

 <\/p>\n

Aquestes mem\u00f2ries parlen dels fonaments de la teva infantesa i joventut. Com els definiries?<\/strong><\/p>\n

Un nen, si no li pegues i l\u2019alimentes, no sap si \u00e9s infeli\u00e7. Com despr\u00e9s de la guerra, que hi havia nens feli\u00e7os. A mi no em van pegar i m\u2019alimentaven. Els deu primers anys de la meva vida devia viure en quinze domicilis. Sense escola i canviant de casa vol dir sense amics, vol dir soledat. Per\u00f2 li dius a un nen que no sap que no s\u2019ha d\u2019estar sol i s\u2019espavila. Records d\u2019inf\u00e0ncia malaurada no n\u2019hi ha ni un. El ti\u00f3 a Sana\u00fcja nom\u00e9s portava una cosa, dues taronges. I recordo l\u2019espectacle de veure-les baixar.<\/p>\n

 <\/p>\n

Per\u00f2 descobreixes qu\u00e8 \u00e9s la bellesa.<\/strong><\/p>\n

Recordo la Devesa de Girona. Immensa, fora de la ciutat llavors, absolutament sol, i recordo la tardor. Saps el que \u00e9s aquella Devesa infinita d\u2019arbres, els pl\u00e0tans alts, i que de tots comencen a caure fulles. O sortint a la terrassa de casa i veient aquesta foto de teulats i catedral. I la meva mare, que potser portava sis mesos sense veure-la, i tenia un cert neguit per ella. Mirant aix\u00f2, el neguit baixava. Estava descobrint qu\u00e8 \u00e9s la bellesa. L\u2019aut\u00e8ntic coneixement \u00e9s reconeixement. De petit ho tens tot: bellesa, poesia, veritat. Per\u00f2 no saps que ho tens. Saber que surts a la finestra, veus Girona i et distreus d\u2019una cosa que et preocupa. Vaig descobrir dues coses, amb aix\u00f2: que con\u00e8ixer \u00e9s recon\u00e8ixer; i que si alg\u00fa t\u2019explica una cosa i no l\u2019entens, \u00e9s que no la sap.<\/p>\n

 <\/p>\n

En aquells fonaments hi ha la bellesa, l\u2019amor de l\u2019\u00e0via.<\/strong><\/p>\n

El lloc on est\u00e0 m\u00e9s descrit \u00e9s el poema Coratge. Tinc quatre anys, veig l\u2019\u00e0via pixant dreta a la vora del cam\u00ed. No portaven calces. Per no esquitxar el vestit llarg, es posaven a la vora del cam\u00ed i veies el raig groc. I sort en tens, d\u2019aquella dona. I el poema acaba dient que no \u00e9s literatura, no sabia llegir.<\/p>\n

 <\/p>\n

Qu\u00e8 t\u2019agradaria haver ensenyat als teus alumnes?<\/strong><\/p>\n

A recon\u00e8ixer tots els temes aquests de seguretat. Una casa segura \u00e9s un lloc on no fa fred, on no et veuen quan est\u00e0s amb la teva dona. En qu\u00e8 els teus fills estan a recer.<\/p>\n

 <\/p>\n

Tornem a la lluita contra la intemp\u00e8rie.<\/strong><\/p>\n

Si em poso vell pallisses, puc fer una apologia de la cat\u00e0strofe. La meva relaci\u00f3 amb el futur ja \u00e9s nul\u00b7la. Aquesta organitzaci\u00f3 de la vida et porta a dos fracassos importants. Si no t\u2019adones que quan ets jove has de matar el pare, en termes psicoanal\u00edtics, si no mates el pare, no et realitzes ni saps qui ets. Per\u00f2 \u00e9s que a l\u2019altra punta has de matar el fill, en els mateixos termes. Si no, et transformes en un vell idiota. El vell que es pensa que el millor \u00e9s ser jove. Qu\u00e8 pots desitjar, amb alegria, si no \u00e9s que acabi tot d\u2019una punyetera vegada? Jo morir\u00e9 i no se m\u2019acudir\u00e0 pensar que hi ha una alternativa millor a aix\u00f2. Del m\u00e0xim que em puc preocupar \u00e9s de morir de la millor manera possible.<\/p>\n

 <\/p>\n

Veig que penses en la mort.<\/strong><\/p>\n

No tant com els joves, que com que els acolloneix… Tens fills, vas patint.<\/p>\n

 <\/p>\n

Com t\u2019agradaria afrontar-la?<\/strong><\/p>\n

L\u2019has d\u2019esperar i ja est\u00e0. No \u00e9s cap cerim\u00f2nia important. El segon on passes a l\u2019altra banda el passem tots. Els tontos i els llestos, no deu ser gaire dif\u00edcil. Fer un poema \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil que morir-se. No el pot fer tothom, un poema. Morir-se est\u00e0 a l\u2019abast de tothom.<\/p>\n

 <\/p>\n

A la teva arquitectura i als teus poemes els molesta la decoraci\u00f3.<\/strong><\/p>\n

Em fa nosa i m\u2019impedeix arribar on tinc ganes d\u2019arribar en aquell moment. Per dir-ho d\u2019una manera m\u00e9s pomposa, la poesia \u00e9s la recerca de la veritat. No de la filos\u00f2fica, una de menys pretensiosa per\u00f2 m\u00e9s dura i profunda. No entenc que per a aix\u00f2 s\u2019hagi de fer un poema que no s\u2019entengui. Si no s\u2019ent\u00e9n el poema, se\u2019n pot anar a fer punyetes.<\/p>\n

 <\/p>\n

Parl\u00e0vem de l\u2019\u00e0via. La mare, en canvi…<\/strong><\/p>\n

\u00c9s lluny. \u00c9s d\u2019una fortalesa tremenda. Jo passo molts anys creient-me que estava incapacitada per a l\u2019amor i que era una dona freda. Utilitzava la religi\u00f3 per sustentar la moral, que era el que li interessava. Perqu\u00e8 tenia por, estava cagada de por, i la moral s\u00f3n quatre refer\u00e8ncies per estar segur. Saps que quan no compleixes aquell precepte moral, est\u00e0s insegur. I si el compleixes, segur. \u00c9s la manera m\u00e9s elemental de fer front a la intemp\u00e8rie. Despr\u00e9s ella no estava capacitada per a l\u2019expressi\u00f3 de l\u2019amor. No en sabia. Venia un cop al curs, en tren. Aquell dia que era a Girona, tenia tantes ganes de ser \u00fatil que no destinava el dia a acariciar-te, fer-te petons o dir-te que maco que ets. El destinava a veure si anaves net, estaves endre\u00e7at, si estudiaves. Per a mi era un calvari, quan venia. Desitjava que vingu\u00e9s, per\u00f2 quan venia era un calvari. Obria el llibre d\u2019estudi i es trobava un penis entrant a una vagina. Aquell di\u00e0leg el tinc gravat aqu\u00ed…: \u201cQu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2?\u201d; \u201cUna marca de cotxes\u201d; \u201cHe dit que qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2?\u201d; \u201cUn home i una dona fent all\u00f2\u201d; \u201cQui t\u2019ho ha ensenyat?\u201d; si li dius alg\u00fa de Girona, cagada… \u201cUn noi gran de Rub\u00ed\u201d. Di\u00e0leg acabat. No tenia eines. Vaig trigar molt a entendre que m\u2019estimava amb bogeria i no sabia com dir-ho. Havia de fer tantes coses amb un fill que l\u2019essencial se li escapava.<\/p>\n

 <\/p>\n

I el pare?<\/strong><\/p>\n

L\u2019origen humil fent una carrera de rics era l\u2019origen de tots els desgavells. Era un home del Barri Xino. Els dos avis tamb\u00e9 deixa\u2019ls c\u00f3rrer. El meu avi era el fill de la casa m\u00e9s rica de Castellbisbal. I el meu besavi ho perd tot a les cartes i l\u2019avi, amb 14 anys, va a Barcelona a descarregar carros al Born. I no torna mai m\u00e9s a veure la seva fam\u00edlia. La meva \u00e0via \u00e9s filla d\u2019uns agricultors pobres de Sana\u00fcja i als 12 anys la porten a fer de minyona a Barcelona. Va a casa els Ram\u00f3n i Planes, al lloc dels senyors de Barcelona, al carrer Ample, fins que es casa. El m\u00e0xim moment d\u2019esplendor d\u2019aquesta gent \u00e9s quan van muntar un restaurant a la pla\u00e7a Reial que no els va funcionar. El meu avi li diu al pare que ha d\u2019estudiar a la universitat, que \u00e9s l\u2019\u00fanica manera. La universitat llavors era el salt social. El noi pobre que entrava en una carrera i estudiava feia un salt social. El meu pare no va portar a casa mai cap company d\u2019estudis. Li feia vergonya. Aix\u00f2 li va portar uns merders que van arribar fins a mi. Recordo haver tingut sempre sota el llit el capot que el meu pare portava a la Guerra Civil, amb el forat per entrar al cap tapat per una pe\u00e7a especial. I recordo fent servir de manta aquell capot de color caqui. Aquestes coses. Per\u00f2 d\u2019infelicitat, res de res. Coses materials en necessites molt poques per no crear infelicitat. Totes les altres s\u00f3n per comparaci\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

Escriur\u00e0s m\u00e9s versos?<\/strong><\/p>\n

Poemes s\u00ed, n\u2019estic fent. Sempre.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Acc\u00e9s a l’entrevista al diari Ara: https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/poema-mes-dificil-que-morir-se   Joan Margarit…
Read more<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2873,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[88],"tags":[],"yoast_head":"\nJoan Margarit: \u201cFer un poema \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil que morir-se\u201d - Joan Margarit<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/joan-margarit-fer-un-poema-es-molt-mes-dificil-que-morir-se\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"en_US\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Joan Margarit: \u201cFer un poema \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil que morir-se\u201d - Joan Margarit\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Acc\u00e9s a l’entrevista al diari Ara: https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/poema-mes-dificil-que-morir-se   Joan Margarit...Read more\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/joan-margarit-fer-un-poema-es-molt-mes-dificil-que-morir-se\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Joan Margarit\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2019-01-24T14:58:25+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/Joan-Margarit-poema-dificil-morir-se_2126797519_58362654_1500x1000.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"540\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"360\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"jomaco\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"jomaco\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"27 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/joan-margarit-fer-un-poema-es-molt-mes-dificil-que-morir-se\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/joan-margarit-fer-un-poema-es-molt-mes-dificil-que-morir-se\/\"},\"author\":{\"name\":\"jomaco\",\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#\/schema\/person\/77f5b51d3d8c4fe5ffc1bd7ebdd5ff89\"},\"headline\":\"Joan Margarit: \u201cFer un poema \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil que morir-se\u201d\",\"datePublished\":\"2019-01-24T14:58:25+00:00\",\"dateModified\":\"2019-01-24T14:58:25+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/joan-margarit-fer-un-poema-es-molt-mes-dificil-que-morir-se\/\"},\"wordCount\":5365,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#organization\"},\"articleSection\":[\"News\"],\"inLanguage\":\"en-US\"},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/joan-margarit-fer-un-poema-es-molt-mes-dificil-que-morir-se\/\",\"url\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/joan-margarit-fer-un-poema-es-molt-mes-dificil-que-morir-se\/\",\"name\":\"Joan Margarit: \u201cFer un poema \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil que morir-se\u201d - Joan Margarit\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#website\"},\"datePublished\":\"2019-01-24T14:58:25+00:00\",\"dateModified\":\"2019-01-24T14:58:25+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/joan-margarit-fer-un-poema-es-molt-mes-dificil-que-morir-se\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/joan-margarit-fer-un-poema-es-molt-mes-dificil-que-morir-se\/\"]}]},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/joan-margarit-fer-un-poema-es-molt-mes-dificil-que-morir-se\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Joan Margarit: \u201cFer un poema \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil que morir-se\u201d\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/\",\"name\":\"Joan Margarit\",\"description\":\"\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"en-US\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#organization\",\"name\":\"Joan Margarit\",\"url\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/Captura-1.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/Captura-1.jpg\",\"width\":565,\"height\":549,\"caption\":\"Joan Margarit\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#\/schema\/logo\/image\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#\/schema\/person\/77f5b51d3d8c4fe5ffc1bd7ebdd5ff89\",\"name\":\"jomaco\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/04e8b686ab557ef333f900572f4e915f?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/04e8b686ab557ef333f900572f4e915f?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"jomaco\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Joan Margarit: \u201cFer un poema \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil que morir-se\u201d - Joan Margarit","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/joan-margarit-fer-un-poema-es-molt-mes-dificil-que-morir-se\/","og_locale":"en_US","og_type":"article","og_title":"Joan Margarit: \u201cFer un poema \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil que morir-se\u201d - Joan Margarit","og_description":"Acc\u00e9s a l’entrevista al diari Ara: https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/poema-mes-dificil-que-morir-se   Joan Margarit...Read more","og_url":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/joan-margarit-fer-un-poema-es-molt-mes-dificil-que-morir-se\/","og_site_name":"Joan Margarit","article_published_time":"2019-01-24T14:58:25+00:00","og_image":[{"width":540,"height":360,"url":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/Joan-Margarit-poema-dificil-morir-se_2126797519_58362654_1500x1000.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"jomaco","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Written by":"jomaco","Est. reading time":"27 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/joan-margarit-fer-un-poema-es-molt-mes-dificil-que-morir-se\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/joan-margarit-fer-un-poema-es-molt-mes-dificil-que-morir-se\/"},"author":{"name":"jomaco","@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#\/schema\/person\/77f5b51d3d8c4fe5ffc1bd7ebdd5ff89"},"headline":"Joan Margarit: \u201cFer un poema \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil que morir-se\u201d","datePublished":"2019-01-24T14:58:25+00:00","dateModified":"2019-01-24T14:58:25+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/joan-margarit-fer-un-poema-es-molt-mes-dificil-que-morir-se\/"},"wordCount":5365,"publisher":{"@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#organization"},"articleSection":["News"],"inLanguage":"en-US"},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/joan-margarit-fer-un-poema-es-molt-mes-dificil-que-morir-se\/","url":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/joan-margarit-fer-un-poema-es-molt-mes-dificil-que-morir-se\/","name":"Joan Margarit: \u201cFer un poema \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil que morir-se\u201d - Joan Margarit","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#website"},"datePublished":"2019-01-24T14:58:25+00:00","dateModified":"2019-01-24T14:58:25+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/joan-margarit-fer-un-poema-es-molt-mes-dificil-que-morir-se\/#breadcrumb"},"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/joan-margarit-fer-un-poema-es-molt-mes-dificil-que-morir-se\/"]}]},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/joan-margarit-fer-un-poema-es-molt-mes-dificil-que-morir-se\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Joan Margarit: \u201cFer un poema \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil que morir-se\u201d"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#website","url":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/","name":"Joan Margarit","description":"","publisher":{"@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"en-US"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#organization","name":"Joan Margarit","url":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/Captura-1.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/Captura-1.jpg","width":565,"height":549,"caption":"Joan Margarit"},"image":{"@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#\/schema\/person\/77f5b51d3d8c4fe5ffc1bd7ebdd5ff89","name":"jomaco","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/04e8b686ab557ef333f900572f4e915f?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/04e8b686ab557ef333f900572f4e915f?s=96&d=mm&r=g","caption":"jomaco"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2878"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2878"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2878\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2873"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2878"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2878"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2878"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}