{"id":1666,"date":"2015-08-28T08:05:50","date_gmt":"2015-08-28T08:05:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.joanmargarit.com\/entrevista-amb-eva-piquer-2\/"},"modified":"2015-08-28T08:10:18","modified_gmt":"2015-08-28T08:10:18","slug":"entrevista-amb-eva-piquer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/entrevista-amb-eva-piquer\/","title":{"rendered":"Entrevista con Eva Piquer"},"content":{"rendered":"

Joan Margarit: \u00abNo em pot destruir ning\u00fa perqu\u00e8 ja m’ha destru\u00eft la vida\u00bb<\/strong><\/p>\n

El poeta sost\u00e9 que \u00abla intel\u00b7lig\u00e8ncia \u00e9s l’\u00fanica eina que tenim, fins i tot per fer l’amor\u00bb<\/p>\n

 <\/p>\n

El poeta <\/strong>Joan Margarit<\/strong><\/a> (Sana\u00fcja, 1938) ha quedat per dinar amb un amic. Ell i jo ens trobem dues hores abans. Per obrir la gana parlem de la poesia, la llibertat, la vellesa i el sentit de la vida.<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Des que t’has jubilat tens m\u00e9s temps per escriure?
\n<\/strong>Sempre he tingut tot el temps del m\u00f3n. Dir que no tens temps \u00e9s dir una mentida flagrant. Si preguntes a alg\u00fa quantes cites d’amor ha deixat de fer a la seva vida per falta de temps, et contestar\u00e0 que ni una.<\/p>\n

 <\/p>\n

Tenim temps per al que volem.
\n<\/strong>Exacte. La poesia ha estat sempre una prioritat a la meva vida i sempre he trobat temps per dedicar-hi. Durant els moments dif\u00edcils, encara m\u00e9s. Quan feia d’arquitecte tamb\u00e9 hi pensava tot el dia, en la poesia. Llavors m’havia d’organitzar per tenir temps per escriure, per\u00f2 \u00e9s f\u00e0cil organitzar-te b\u00e9 a l’entorn d’una cosa que desitges molt.<\/p>\n

 <\/p>\n

Per\u00f2 potser \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil ser poeta si ets arquitecte que no pas si fas alguna feina relacionada amb el m\u00f3n de les lletres.
\n<\/strong>Sens dubte. Aquest va ser el meu gran error de jove. Vaig pensar que volia ser poeta en lloc d’arquitecte, vaig aparcar la carrera que havia comen\u00e7at i vaig perdre dos anys treballant a l’editorial Plaza. Fins que em vaig adonar que estava fent el contrari del que havia de fer, i vaig tornar a la facultat d’arquitectura amb tanta f\u00faria que en un curs vaig recuperar-ne dos. Es diu que sempre ets a temps d’aprendre, per\u00f2 no \u00e9s veritat. L’\u00e8poca de l’aprenentatge pur i dur acaba molt aviat, cap als vint anys. De jove ets una esponja, despr\u00e9s cada cop xucles menys coses.<\/p>\n

 <\/p>\n

Arriba un moment que ja no aprens res de nou?
\n<\/strong>S\u00ed, per\u00f2 llavors t’adones que has apr\u00e8s moltes m\u00e9s coses de les que imaginaves. I es tracta de treure partit de les coses que ja saps. Si als setanta anys et proposes aprendre a parlar rus, fracassar\u00e0s. Pots estudiar rus, per\u00f2 no n’aprendr\u00e0s. Ara: si de la merda de franc\u00e8s que et penses que saps en vols treure partit, en pots treure molt m\u00e9s partit del que et penses.<\/p>\n

 <\/p>\n

Les lectures tamb\u00e9 les paeixes m\u00e9s quan ets jove?
\n<\/strong>I tant, perqu\u00e8 de jove no nom\u00e9s llegeixes. Crees mites, crees maneres de viure, crees un concepte de passat… Est\u00e0s fent un munt de coses, per aix\u00f2 en pots viure despr\u00e9s. Les Vint mil lleg\u00fces de viatge submar\u00ed<\/em> que vas llegir quan tenies deu anys no s’acaben mai. La intel\u00b7lig\u00e8ncia de la persona madura \u00e9s saber anar gratant per veure qu\u00e8 hi ha darrere d’aquelles lectures.<\/p>\n

 <\/p>\n

Hauries estat un poeta diferent si no haguessis estat arquitecte?
\n<\/strong>I si no m’hagu\u00e9s casat amb la dona que em vaig casar, i si no hagu\u00e9s tingut els fills que he tingut, i si no se m’haguessin mort les filles que se m’han mort… El poeta \u00e9s fruit de la seva vida i la seva circumst\u00e0ncia. La poesia est\u00e0 tan lluny de la literatura com pot estar-ho de la ci\u00e8ncia o de la m\u00fasica. El poeta s’ha d’interpel\u00b7lar a si mateix, necessita una vida per fer un poema; el novel\u00b7lista necessita que hi hagi vides al seu voltant. Fer un poema consisteix a mirar dins la pr\u00f2pia vida i triar-ne all\u00f2 que \u00e9s universal. Un desconegut, en llegir el teu poema, ha de poder dir \u00abaquest s\u00f3c jo i m’acaba de dir una cosa que jo no sabia sobre mi\u00bb. Aconseguir aix\u00f2 \u00e9s molt dif\u00edcil. Dels vint milions de persones que en aquests moments estan fent poemes, en quedaran tres.<\/p>\n

 <\/p>\n

Com sabem qu\u00e8 \u00e9s poesia? Es pot definir?
\n<\/strong>No, no es pot definir, no hi ha receptes. Una cosa \u00e9s poesia si, quan la llegeixes, dius \u00abaquest s\u00f3c jo\u00bb. I el que et diu et sorpr\u00e8n. Per\u00f2 potser tu ets molt primari i et penses que t’est\u00e0 dient coses quan no te les est\u00e0 dient… Una bona poesia necessita un bon lector. La poesia la pot llegir tothom, per\u00f2 requereix m\u00e9s esfor\u00e7 que la lectura d’un diari. Aqu\u00ed no es regala res: si vols treure’n m\u00e9s partit, has de fer m\u00e9s esfor\u00e7. I no, la poesia no es pot definir. Si definim poesia com all\u00f2 que no \u00e9s prosa, n’hi ha que encadenaran una s\u00e8rie de paraules ben estramb\u00f2tiques de manera imprevista i pensaran que ja tenen fet un poema. Doncs no. Aquest mal poema no trobar\u00e0 ning\u00fa que digui \u00abaquest s\u00f3c jo\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

Per\u00f2 potser es publicar\u00e0 en una col\u00b7lecci\u00f3 de poesia i se’ns presentar\u00e0 com a poema.
\n<\/strong>S\u00ed, i qu\u00e8? A la llarga tots busquem el sentit com\u00fa, l’abric, el refugi, la tranquil\u00b7litat. Si fas mals poemes pots publicar llibres, pots fer confer\u00e8ncies, fins i tot et poden nomenar conseller de Cultura. Per\u00f2 ser poeta \u00e9s una altra hist\u00f2ria. De receptes, repeteixo, no n’hi ha.<\/p>\n

 <\/p>\n

Ni en arquitectura?
\n<\/strong>He anat molts cops al jutjat per dir qu\u00e8 penso d’una estructura que ha caigut o que est\u00e0 a punt de caure, i all\u00e0 hi ha cinc o sis p\u00e8rits que diuen cadascun d’ells una cosa diferent. I tots tenen la mateixa eina de c\u00e0lcul. Sempre anem amb el cul enlaire pel m\u00f3n, aquest \u00e9s el secret i la gr\u00e0cia i la putada de la vida. Les persones que tenen l’obsessi\u00f3 que el seu entorn sigui segur s’ho passen molt malament, perqu\u00e8 el frac\u00e0s est\u00e0 garantit.<\/p>\n

 <\/p>\n

Vivim en la intemp\u00e8rie.
\n<\/strong>Totalment. Per\u00f2 hi ha dos tipus d’intemp\u00e8ries: la f\u00edsica i la moral. La f\u00edsica \u00e9s molt important, per\u00f2 amb la ci\u00e8ncia i la t\u00e8cnica estem intentant acotar-la des de fa molts anys. Tu i jo som aqu\u00ed: no hi fa fred, i amb un bot\u00f3 podem regular la calefacci\u00f3. Les vaques d’Ast\u00faries fan llet i al supermercat hi venen menjar. F\u00edsicament, ho tenim resolt. Ara, si se’ns mor la persona que m\u00e9s estimem, no tenim cap bot\u00f3 que ens resolgui res. La intemp\u00e8rie f\u00edsica est\u00e0 bastant resolta, la intemp\u00e8rie moral no est\u00e0 resolta de cap manera. No hi ha instruccions d’\u00fas ni calderes ni res. Nom\u00e9s hi ha unes coses que, si vols, tampoc s\u00f3n gran cosa. Qu\u00e8 \u00e9s la m\u00fasica? Res. I la poesia? Res. I la filosofia? Res. I la religi\u00f3? Res. Potser no s\u00f3n res, per\u00f2 \u00e9s l’\u00fanic que tenim. Si a tu se’t mor la filla, no tens m\u00e9s que aix\u00f2. Ni el c\u00e0lcul d’estructures ni el bot\u00f3 de la calefacci\u00f3 no et servir\u00e0. Quina \u00e9s la caracter\u00edstica de tot all\u00f2 que et pot protegir una mica de la intemp\u00e8rie moral? T\u00e9 una caracter\u00edstica molt cabrona: has d’arribar preparat al moment en qu\u00e8 necessites aferrar-t’hi, que no saps quan ser\u00e0. Tu no pots dir \u00abs’ha mort la meva filla, que em portin Brahms que me’l comen\u00e7ar\u00e9 a estudiar\u00bb. No: ja l’has de con\u00e8ixer i l’has d’haver escoltat. Ho has de tenir a punt per si de cas, i aix\u00ed quan et calgui sabr\u00e0s qu\u00e8 et podr\u00e0 servir. Haur\u00e0s d’estar a punt per saber si et conv\u00e9 rec\u00f3rrer a Maragall o a Thomas Hardy. La poesia \u00e9s una de les sis o set eines (o cinc o vuit, per\u00f2 no s\u00f3n setanta-tres) que ens protegeixen de la intemp\u00e8rie moral. Aquestes eines les hem anat forjant al llarg dels segles perqu\u00e8 hem vist que en pod\u00edem treure partit. I no n’hem trobat d’altres.<\/p>\n

 <\/p>\n

L’art tamb\u00e9 \u00e9s una d’aquestes eines, suposo.
\n<\/strong>Tamb\u00e9. Per\u00f2 la pintura (i no diguem l’escultura) t\u00e9 una pega. Aix\u00ed com pots disposar de la m\u00fasica que vulguis, si tu ara necessites un C\u00e9zanne, qu\u00e8 fas…? No pots mirar-ne una reproducci\u00f3. Una gravaci\u00f3 de les variacions Goldberg t\u00e9 una fiabilitat del noranta per cent en comparaci\u00f3 amb el directe del m\u00fasic, en canvi la reproducci\u00f3 d’un C\u00e9zanne t\u00e9 una fiabilitat d’un deu per cent. Nom\u00e9s te l’evoca si ja l’has vist. Un poema o una pe\u00e7a de m\u00fasica els pots portar a la butxaca, per\u00f2 un quadre no.<\/p>\n

 <\/p>\n

De la intemp\u00e8rie moral no se’n salva ning\u00fa.
\n<\/strong>Per aix\u00f2 \u00e9s un error molt gran no ensenyar a un nano les eines que t\u00e9 per poder afrontar-la. Hi ha gent que et diu que ja es preocupar\u00e0 d’aquestes coses quan es jubili. Llavors ja no hi ser\u00e0 a temps, ja ho ha de portar fet. \u00c9s un error descuidar la m\u00fasica o la filosofia o all\u00f2 que ens hagi de servir quan ens trobem en la intemp\u00e8rie. \u00c9s un error anar massa vegades al futbol en detriment d’aix\u00f2. El m\u00e9s simple que hi ha per oblidar que se t’ha mort la dona \u00e9s anar al futbol o anar a veure una pel\u00b7l\u00edcula d’aventures. I durant aquella hora i mitja tamb\u00e9 ho oblides, eh? Ara, el que et passar\u00e0 quan s’acabi el partit o quan surtis del cine, no t’ho envejo: tornes al punt de partida, sense consol i amb sensaci\u00f3 de culpa.<\/p>\n

 <\/p>\n

La frivolitat ens ajuda a anar tirant.
\n<\/strong>I com m\u00e9s baixes al nivell dels animals, m\u00e9s t’ajuda. Si et converteixes en un gos, ho tens resolt. Cadasc\u00fa ha d’escollir si vol anar cap avall o cap amunt.<\/p>\n

 <\/p>\n

Per\u00f2 si no hi posem una mica de frivolitat, acabarem su\u00efcidant-nos.
\n<\/strong>El sentit com\u00fa ens permet anar al futbol, per\u00f2 sabent que amb el futbol no n’hi ha prou. No hi ha cap partit de futbol ni cap frivolitat que doni tant de si com buscar un sentit a la vida!<\/p>\n

 <\/p>\n

Per\u00f2 t\u00e9 sentit, la vida?<\/strong>
\nEl sentit de la vida no \u00e9s un secret amagat no s\u00e9 on com en una pel\u00b7l\u00edcula de l’Spielberg. La vida t\u00e9 el sentit que tu li donis. Amb la crisi, veiem gent que no t\u00e9 ni la seguretat ni la identitat que d\u00f3na un ofici: persones que, en lloc de poder dir \u00abjo s\u00f3c fuster\u00bb et diuen \u00abjo tinc un curro<\/em>\u00ab, i la cultura que els protegiria de la intemp\u00e8rie moral els importa un pito. S\u00f3n com ordinadors amb hardware<\/em> i sense software<\/em>. Sempre he vist la felicitat m\u00e9s al voltant de qui sap quin sentit vol donar a la seva vida que no pas al voltant d’ordinadors sense software<\/em>.<\/p>\n

 <\/p>\n

La cultura ens fa m\u00e9s lliures?
\n<\/strong>Suposo que s\u00ed, entenent per lliure que pots escollir m\u00e9s sobre la pr\u00f2pia vida.<\/p>\n

 <\/p>\n

Hem d’aspirar a ser lliures?
\n<\/strong>S\u00ed. La vida est\u00e0 emparedada entre dos infinits, un infinit abans i un infinit despr\u00e9s. \u00c9s un emparedat de llum entremig de dues inc\u00f2gnites eternes. \u00c9s l\u00f2gic que vulguis aprofitar aquesta estona de llum, que pot durar cinquanta o setanta o vuitanta anys. Quan ets jove i vols aprofitar la vida, dius: no parar\u00e9 de follar. O no parar\u00e9 de beure. Per\u00f2 aviat t’adones que aprofitar-la \u00e9s una altra cosa.<\/p>\n

 <\/p>\n

Hem d’aspirar tamb\u00e9 a ser feli\u00e7os?
\n<\/strong>La felicitat \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia. Aqu\u00ed hi interv\u00e9 el factor sort, que \u00e9s complicad\u00edssim. Les dificultats et porten cap al dolor, el dolor et porta cap a la tristesa, la tristesa et porta cap a coses que ja no s\u00f3n tan dolentes, com ara el coneixement de tu mateix. Per\u00f2 si t’atures abans i dius jo no vull dolor, i per tant no vull ni parella ni fills, t’equivoques. Sense dolor per\u00f2 sense res m\u00e9s, potser tampoc valia la pena que nasquessis. Potser eludeixes el dolor, per\u00f2 vas a parar a un dolor molt m\u00e9s b\u00e8stia. Empastifes de no-res aquest trosset de vida que tenim entre dos no-res infinits.<\/p>\n

 <\/p>\n

L’amor \u00e9s el cam\u00ed?
\n<\/strong>L’amor \u00e9s una eina que ens separa de les eines que utilitza un gos. Nosaltres tamb\u00e9 tenim eines animals com la de vigilar i fugir, per\u00f2 en tenim d’altres de m\u00e9s sofisticades. Com m\u00e9s sofisticada \u00e9s una eina m\u00e9s et pot servir, per\u00f2 m\u00e9s has d’aprendre a fer-la funcionar. No pots renunciar a la complexitat, perqu\u00e8 aquesta complexitat ets tu. No som lliures des del quil\u00f2metre zero: ho podem ser a partir del quil\u00f2metre vint-i-cinc, abans ens estem situant.<\/p>\n

 <\/p>\n

Hem de perseguir la veritat?
\n<\/strong>Si t’has portat b\u00e9, la veritat i la llibertat t’estan esperant al final de tot.<\/p>\n

 <\/p>\n

S\u00f3n una recompensa?
\n<\/strong>S\u00ed.<\/p>\n

 <\/p>\n

Per\u00f2 hi ha veritats que fan mal.
\n<\/strong>Mai fa mal la veritat, fa molt m\u00e9s mal la mentida.<\/p>\n

 <\/p>\n

N’hi ha que reivindiquen la felicitat dels ignorants.
\n<\/strong>Aix\u00f2 \u00e9s un t\u00f2pic que fa la del\u00edcia dels que tenen el poder. Has de desconfiar sempre de tot all\u00f2 que funciona al poder. La santa ignor\u00e0ncia \u00e9s monstruosa, jo no he vist cap ignorant feli\u00e7. Com tampoc no he vist la felicitat entre els que renuncien a viure plenament la vida per evitar el dolor.<\/p>\n

 <\/p>\n

Pot passar que arribis al final pensant que has desaprofitat la vida?
\n<\/strong>Els rendiments els decideixes tu. La llibertat \u00e9s aix\u00f2, decidir com vius i de qu\u00e8 en treus partit. No hi ha normes enlloc, les normes morals ens les hem inventat perqu\u00e8 la llet arribi a casa. Per\u00f2 no s\u00f3n res m\u00e9s que aix\u00f2.<\/p>\n

 <\/p>\n

M’angoixa la idea de no llegir tot el que val la pena llegir.
\n<\/strong>No cal llegir-ho tot. Les coses bones que aprens es van sedimentant, i aquestes t’ajuden en la seg\u00fcent etapa vital. Pots llegir all\u00f2 que et permeti treure’n m\u00e9s rendiment. Aix\u00ed l’angoixa se t’endolcir\u00e0. L’important no \u00e9s llegir molt sin\u00f3 llegir b\u00e9.<\/p>\n

Podem decidir saltar-nos les normes morals?
\n<\/strong>S\u00ed, \u00e9s clar. Per\u00f2 si saltant-nos una norma fem mal a alg\u00fa altre, potser no en traurem gaire partit.<\/p>\n

 <\/p>\n

Quines s\u00f3n les compensacions de la vellesa?
\n<\/strong>N’hi ha moltes. \u00c9s com si tot hagu\u00e9s estat una preparaci\u00f3 per a l’estranya calma d’aquests \u00faltims anys. Una calma no exempta de passi\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

Tu l’est\u00e0s experimentant, aquesta calma?
\n<\/strong>I tant. La tranquil\u00b7litat de poder dir el que penses no t\u00e9 preu. T’adones que al llarg de la vida tu mateix has estat el teu primer fre.<\/p>\n

 <\/p>\n

Els vells perden la por a la mort?
\n<\/strong>S\u00ed, aix\u00f2 tamb\u00e9 va sol. El jove t\u00e9 por de morir-se, i \u00e9s l\u00f2gic. El cos li est\u00e0 dient per tots els porus que no es pot morir. En canvi, quan el cos ja ha fet tots els processos que havia de fer, no hi ha res m\u00e9s l\u00f2gic que dir \u00abmillor que s’acabi\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

A tu ja no et fa por morir-te?
\n<\/strong>No. Si aquest senyor del costat m’amena\u00e7a amb un ganivet, em defensar\u00e9. I si em trobo malament anir\u00e9 al metge. No ho puc evitar, l’instint de superviv\u00e8ncia forma part de mi. Quan ets jove, la idea que un dia et morir\u00e0s t’aterreix…<\/p>\n

 <\/p>\n

…a mi encara m’aterreix, i far\u00e9 quaranta-cinc anys.
\n<\/strong>Encara ets jove. La joventut del cos pot durar fins als seixanta. A mi la tranquil\u00b7litat no em va arribar fins als setanta. Si la gent no se su\u00efcida als setanta anys \u00e9s perqu\u00e8 arribar al final no \u00e9s tan dif\u00edcil, i perqu\u00e8 tampoc s’hi deu arribar tan malament. La vida est\u00e0 molt ben inventada. Venim de molt lluny, som fruit dels encerts d’una naturalesa que ha anat provant combinacions aleat\u00f2riament. L’univers t\u00e9 milers de milions d’anys. Em fan riure els que diuen \u00abs\u00f3c un poeta avantguardista i amb mi comen\u00e7a la poesia\u00bb. Perdoni, amb vost\u00e8 no comen\u00e7a res. Ni la poesia ni res.<\/p>\n

 <\/p>\n

Si som massa conscients que amb nosaltres no comen\u00e7a res i que tot ja s’ha escrit, ens podem bloquejar.
\n<\/strong>No comen\u00e7a res, per\u00f2 hi posem la nostra pinzellada. Et pot bloquejar que darrere teu hi hagi Homer. Et cal certa gosadia per dir \u00abho provar\u00e9 malgrat Homer\u00bb. I alhora et cal humilitat. L’artista necessita una barreja d’humilitat i gosadia. Si nom\u00e9s t\u00e9 gosadia o nom\u00e9s t\u00e9 humilitat, ha perdut.<\/p>\n

 <\/p>\n

I si perd, pot tornar a comen\u00e7ar la partida?
\n<\/strong>La vida va molt r\u00e0pida, molt m\u00e9s del que et penses quan ets jove. \u00c9s com quan vas per una autopista. Si et saltes la sortida, ja ets a la sortida seg\u00fcent.<\/p>\n

 <\/p>\n

Pots sortir a la sortida seg\u00fcent i tornar enrere.
\n<\/strong>A l’autopista de la vida no hi ha marxa enrere. En qualsevol error hi deixes un tros de pell. I aquesta experi\u00e8ncia et servir\u00e0 de poc de cara al pr\u00f2xim error. Per\u00f2 almenys sabr\u00e0s que ets un \u00e9sser que s’equivoca.<\/p>\n

 <\/p>\n

Si fas coses, t’equivoques m\u00e9s.
\n<\/strong>El risc d’equivocar-te sempre hi \u00e9s, per\u00f2 la soluci\u00f3 no \u00e9s deixar de fer coses. Cada cop que mous un dit, corres el disc que te’l tallin. Un dels drames de la societat actual \u00e9s que tothom vol seguretat, i la seguretat no existeix. Si vols seguretat contra tot tipus de virus, no podr\u00e0s ni obrir l’ordinador. Quan has de travessar un carrer, si el teu cervell analitz\u00e9s tots els riscos que corres i process\u00e9s totes les possibilitats, trigaries una setmana a travessar-lo. Qu\u00e8 fas? Fas un salt. Miro cap all\u00e0, veig que no hi ha cap cotxe i afirmo que en els propers tres segons no passar\u00e0 cap cotxe. I potser passa i t’atropella. El risc sempre hi \u00e9s. La maduresa \u00e9s assumir que hi ha un risc i no cagar-se de por davant d’aquell risc. La persona adulta assumeix els riscos, i la m\u00e9s adulta de totes assumeix que s’ha de morir. T’has de familiaritzar amb la idea que la vida \u00e9s risc, i no per aix\u00f2 deixa de ser vida. Si t’amagues a sota el llit, all\u00e0 tamb\u00e9 n’hi ha uns altres, de riscos.<\/p>\n

 <\/p>\n

Amb els anys aprens a dominar la por del qu\u00e8 diran?
\n<\/strong>Aprens a prescindir del que diuen els altres, si tu ets lliure i est\u00e0s tranquil amb les decisions que has pres. Quan jo tenia quaranta anys el que poguessin dir els altres m’afectava molt, i em llegia els articles que parlaven de mi o dels meus llibres. Ara sovint no me’ls llegeixo, o nom\u00e9s me’ls llegeixo per cordialitat o consideraci\u00f3 cap a la persona que els ha escrit.<\/p>\n

 <\/p>\n

A les xarxes socials, tothom es creu amb dret d’opinar sobre els altres amb crueltat.
\n<\/strong>Hi ha una opci\u00f3 igualment cruel i poderosa que \u00e9s ignorar el que et diguin. A una certa edat tens por que si ignores els altres no et donaran feina, passar\u00e0s gana i els teus fills no podran menjar. Quan aquesta por ja ha desaparegut, perqu\u00e8 els teus fills no els mantens tu i el mal que et poden fer \u00e9s treure’t uns bistecs que tampoc et menjaries, llavors perds la por.<\/p>\n

 <\/p>\n

O sigui: mentre tens hipoteques, no pots ser prou lliure per prescindir dels altres.
\n<\/strong>Exacte. El poder social t’enganxa aix\u00ed. Una persona amb fills petits t\u00e9 por de perdre la feina perqu\u00e8 ha d’alimentar els fills. Et converteixes en presoner dels que t’envolten, perqu\u00e8 que tu tinguis feina dep\u00e8n del que diuen, pensen i fan els que t’envolten. El vell \u00e9s alhora el m\u00e9s tranquil i el m\u00e9s perill\u00f3s, perqu\u00e8 pot dir i fer el que vulgui. El jove s’hi juga la pell i la vida, el vell ja no es pot jugar la vida perqu\u00e8 ja l’ha gastada.<\/p>\n

 <\/p>\n

Sovint se’t fan enemics sense que te’ls hagis buscat.
\n<\/strong>Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed, i no pots fer res m\u00e9s que aprendre a ignorar-los. Aconseguir que realment no t’importi el que diguin sobre tu. La intel\u00b7lig\u00e8ncia \u00e9s l’\u00fanica eina que tenim, fins i tot per fer l’amor. Per saber a qui has d’estimar no tens res m\u00e9s que la intel\u00b7lig\u00e8ncia. L’amor, la llibertat i la resta d’eines s\u00f3n matisos d’una sola eina que es diu intel\u00b7lig\u00e8ncia. La nostra intel\u00b7lig\u00e8ncia \u00e9s m\u00e9s sofisticada que la del lle\u00f3, per\u00f2 est\u00e0 igualment destinada a sobreviure. Quan tu deixes de defensar les teves cries, ets m\u00e9s lliure de dir al ve\u00ed que no t’emprenyi si te’l trobes a l’escala.<\/p>\n

 <\/p>\n

Ignorar els altres abans era m\u00e9s senzill.
\n<\/strong>S\u00ed, perqu\u00e8 la informaci\u00f3 que en rebies tamb\u00e9 era m\u00e9s redu\u00efda. Ara \u00e9s tot tan b\u00e8stia que l’opini\u00f3 d’un tio de l’Argentina et pot incomodar tota una tarda. Nom\u00e9s tens una soluci\u00f3: estar segur del que fas. Si jo faig un poema, l’he fet tan b\u00e9 com s\u00e9 i crec fermament que no est\u00e0 malament, ja pot sortir qui vulgui a dir que el que jo faig no val res. Apago la r\u00e0dio i no l’escolto. A partir dels setanta anys ja no et poden fer mal. A mi ja no em pot destruir ning\u00fa, perqu\u00e8 ja m’ha destru\u00eft la vida.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Joan Margarit: \u00abNo em pot destruir ning\u00fa perqu\u00e8 ja m’ha…
Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1661,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[86],"tags":[],"yoast_head":"\nEntrevista con Eva Piquer - Joan Margarit<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/entrevista-amb-eva-piquer\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Entrevista con Eva Piquer - Joan Margarit\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Joan Margarit: \u00abNo em pot destruir ning\u00fa perqu\u00e8 ja m’ha...Leer m\u00e1s\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/entrevista-amb-eva-piquer\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Joan Margarit\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2015-08-28T08:05:50+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2015-08-28T08:10:18+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/Joan_Margarit-Eva_Piquer.png\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1200\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"897\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/png\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"jomaco\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrito por\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"jomaco\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"18 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/entrevista-amb-eva-piquer\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/entrevista-amb-eva-piquer\/\"},\"author\":{\"name\":\"jomaco\",\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#\/schema\/person\/77f5b51d3d8c4fe5ffc1bd7ebdd5ff89\"},\"headline\":\"Entrevista con Eva Piquer\",\"datePublished\":\"2015-08-28T08:05:50+00:00\",\"dateModified\":\"2015-08-28T08:10:18+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/entrevista-amb-eva-piquer\/\"},\"wordCount\":3594,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#organization\"},\"articleSection\":[\"Noticias\"],\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/entrevista-amb-eva-piquer\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/entrevista-amb-eva-piquer\/\",\"url\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/entrevista-amb-eva-piquer\/\",\"name\":\"Entrevista con Eva Piquer - Joan Margarit\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#website\"},\"datePublished\":\"2015-08-28T08:05:50+00:00\",\"dateModified\":\"2015-08-28T08:10:18+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/entrevista-amb-eva-piquer\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/entrevista-amb-eva-piquer\/\"]}]},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/entrevista-amb-eva-piquer\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Entrevista con Eva Piquer\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/\",\"name\":\"Joan Margarit\",\"description\":\"\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#organization\",\"name\":\"Joan Margarit\",\"url\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/Captura-1.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/Captura-1.jpg\",\"width\":565,\"height\":549,\"caption\":\"Joan Margarit\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#\/schema\/logo\/image\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#\/schema\/person\/77f5b51d3d8c4fe5ffc1bd7ebdd5ff89\",\"name\":\"jomaco\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/04e8b686ab557ef333f900572f4e915f?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/04e8b686ab557ef333f900572f4e915f?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"jomaco\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Entrevista con Eva Piquer - Joan Margarit","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/entrevista-amb-eva-piquer\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"Entrevista con Eva Piquer - Joan Margarit","og_description":"Joan Margarit: \u00abNo em pot destruir ning\u00fa perqu\u00e8 ja m’ha...Leer m\u00e1s","og_url":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/entrevista-amb-eva-piquer\/","og_site_name":"Joan Margarit","article_published_time":"2015-08-28T08:05:50+00:00","article_modified_time":"2015-08-28T08:10:18+00:00","og_image":[{"width":1200,"height":897,"url":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/Joan_Margarit-Eva_Piquer.png","type":"image\/png"}],"author":"jomaco","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrito por":"jomaco","Tiempo de lectura":"18 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/entrevista-amb-eva-piquer\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/entrevista-amb-eva-piquer\/"},"author":{"name":"jomaco","@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#\/schema\/person\/77f5b51d3d8c4fe5ffc1bd7ebdd5ff89"},"headline":"Entrevista con Eva Piquer","datePublished":"2015-08-28T08:05:50+00:00","dateModified":"2015-08-28T08:10:18+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/entrevista-amb-eva-piquer\/"},"wordCount":3594,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#organization"},"articleSection":["Noticias"],"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/entrevista-amb-eva-piquer\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/entrevista-amb-eva-piquer\/","url":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/entrevista-amb-eva-piquer\/","name":"Entrevista con Eva Piquer - Joan Margarit","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#website"},"datePublished":"2015-08-28T08:05:50+00:00","dateModified":"2015-08-28T08:10:18+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/entrevista-amb-eva-piquer\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/entrevista-amb-eva-piquer\/"]}]},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/entrevista-amb-eva-piquer\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Entrevista con Eva Piquer"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#website","url":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/","name":"Joan Margarit","description":"","publisher":{"@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#organization","name":"Joan Margarit","url":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/Captura-1.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/Captura-1.jpg","width":565,"height":549,"caption":"Joan Margarit"},"image":{"@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#\/schema\/person\/77f5b51d3d8c4fe5ffc1bd7ebdd5ff89","name":"jomaco","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/en\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/04e8b686ab557ef333f900572f4e915f?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/04e8b686ab557ef333f900572f4e915f?s=96&d=mm&r=g","caption":"jomaco"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1666"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1666"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1666\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1661"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1666"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1666"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.joanmargarit.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1666"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}