Joan Margarit<\/a>\u00a0\u00e9s un poeta total: pocs han retallat tant la dist\u00e0ncia entre vida i obra. Per aix\u00f2 explica, amb la mateixa naturalitat i proximitat amb qu\u00e8 flueixen els seus versos i que l’han convertit en el bard m\u00e9s popular avui a Catalunya, que estava a punt de dinar quan ahir dijous\u00a0li van comunicar que havia obtingut el 45\u00e8 Premi Miguel de Cervantes<\/a>\u00a0(125.000 euros), el Nobel de les lletres castellanes, el cinqu\u00e8 catal\u00e0 que el rep, despr\u00e9s de Juan Mars\u00e9, Ana Mar\u00eda Matute, Juan Goytisolo i Eduardo Mendoza. Per\u00f2 \u00e9s el primer amb una obra plenament biling\u00fce en catal\u00e0 i castell\u00e0.<\/p>\n Aquesta dualitat \u00e9s, en ell, inevitable: ahir, com sempre, duia a la butxaca un poema escrit. \u00abD’aqu\u00ed a una setmana, potser tres, en dur\u00e9 dos, i l’altre ser\u00e0 el poema en castell\u00e0, per\u00f2 no \u00e9s una traducci\u00f3: cadascun fa el seu cam\u00ed; l’espurna que ha inspirat el primer la segueixo en l’altre; en el llarg cam\u00ed cap a la versi\u00f3 final detectar\u00e9 errors en l’un o l’altre que els modificaran tots dos; aix\u00f2 s\u00ed, el primer sempre surt en la meva llengua: cap gran poeta ho ha estat si no ha escrit en la seva llengua\u00bb, va assegurar dijous a aquest diari abans de compar\u00e8ixer davant la premsa.<\/p>\n Entendre aquest proc\u00e9s li va costar a Margarit (Sana\u00fcja, 81 anys) 15 anys. Ho explica la seva pr\u00f2pia biografia. Fill d’arquitecte i mestra, es va educar \u00abentre el silenci t\u00edpic dels ven\u00e7uts despr\u00e9s de la Guerra Civil i una educaci\u00f3 en castell\u00e0\u00bb. Aquesta formaci\u00f3, amanida amb un clatellot que li va donar al Rub\u00ed dels anys quaranta un senyor al carrer \u00abper parlar catal\u00e0\u00bb, el va fer comen\u00e7ar a escriure poesia en castell\u00e0:\u00a0Cantos para la coral de un hombre solo<\/em>\u00a0(1963). En vindrien tres m\u00e9s en aquesta mateixa llengua, poemes que \u00abtenien certa pres\u00e8ncia, fins i tot Cela em va escriure el pr\u00f2leg d’un\u00bb, per\u00f2 que ell vivia \u00aben estat d’insatisfacci\u00f3\u00bb, fins que el poeta Miquel Mart\u00ed i Pol el va animar a escriure en catal\u00e0 en resposta a una carta seva en castell\u00e0. Ho faria a partir de\u00a0L’ombra d’altra mar<\/em> (1981). \u00abTota catedral es construeix a partir d’una cripta i la meva era aquesta\u00bb, resumeix en una met\u00e0fora pr\u00f2pia de la seva professi\u00f3, arquitecte. Rigor\u00f3s i cient\u00edfic, com els primers poemaris en la seva llengua materna, \u00abmarcats per la pressi\u00f3 de l’entusiasme\u00bb, ni aquells ni els castellans els inclou ara en la seva obra completa que reformula cont\u00ednuament. En queden fora, doncs, 12 llibres.<\/p>\n Gaireb\u00e9 una vintena de premis \u2013entre els quals, el Nacional de Poesia i el de Literatura de la Generalitat (2008), l’Iberoameric\u00e0 de poesia Pablo Neruda (2017) o el Reina Sofia de Poesia Iberoamericana (fa sis mesos)\u2013 i una trentena de llibres \u2013en qu\u00e8 destaquen\u00a0Estaci\u00f3 de Fran\u00e7a<\/em>\u00a0(1999),\u00a0C\u00e0lcul d’estructures<\/em>\u00a0(2006),\u00a0Casa de Miseric\u00f2rdia<\/em>\u00a0(2007),\u00a0Un hivern fascinant<\/em>\u00a0(2017)\u2013 despr\u00e9s, Margarit \u00e9s rotund: \u00abUna \u00e9s materna; l’altra \u00e9s adquirida i l’estimo: no renunciar\u00e9 a cap de les dues lleng\u00fces, diguin el que diguin els pol\u00edtics\u00bb.<\/p>\n Margarit eludeix la possible lectura de la seva elecci\u00f3 com a gest a la tensi\u00f3 sociopol\u00edtica entre Catalunya i Espanya, en el marc d’uns Premis Nacionals de Cultura m\u00e9s descentralitzats que mai: tres guanyadors valencians (C\u00f2mic, Il\u00b7lustraci\u00f3 i Disseny), dos gallecs (Poesia i Assaig), un asturi\u00e0 (Poesia Jove), tres bascos (Lletres i dos de M\u00fasica: interpretaci\u00f3 i composici\u00f3) i una catalana (Hist\u00f2ria). \u00abSempre he preferit col\u00b7laborar que clavar ganivets: tinc un ofici p\u00fablic com a poeta, per\u00f2 la poesia no \u00e9s un servei p\u00fablic\u00bb. Tampoc es va voler pronunciar sobre la seva suposada simpatia cap a l’independentisme. \u00abAix\u00f2 nom\u00e9s s’arregla parlant i amb cultura: si no podem substituir repressi\u00f3 per educaci\u00f3, nom\u00e9s ens queda la via de les dictadures de dretes, de l’estil\u00a0Un m\u00f3n feli\u00e7<\/em>, de Huxley\u00bb.<\/p>\n No l’influeix, doncs, la situaci\u00f3 com a poeta? \u00abEsclar, per\u00f2 la tasca pol\u00edtica no entra en la meva poesia: aquesta ha de sortir de mirar-me a mi mateix i treure alguna cosa de mi que consoli una persona que \u00e9s a 5.000 quil\u00f2metres o que li serveixi quan tingui 18, 45, 60 i 80 anys, sent com s’\u00e9s persones diferents; si est\u00e0 ben fet, en un poema hi ha mil poemes\u00bb.<\/p>\n Amb els anys, els versos de Margarit s’han fet m\u00e9s descarnats, contundents: la reconciliaci\u00f3 amb ell mateix no l’ha fet amb mitges veritats. \u00abLa mentida pot consolar, per\u00f2 enganyar no \u00e9s consolar; es consola dient la veritat, no la mentida\u00bb. Potser per aix\u00f2 recomana a qui no hagi entrar mai a la seva obra\u00a0Joana<\/em>\u00a0(2002), on reflecteix la mort de la seva filla. \u00ab\u00c9s l’\u00fanica vegada que m’he enfrontat a la poesia: no s’ha d’escriure mai en calent, per\u00f2 ho vaig fer perqu\u00e8 vaig pensar que si en aquell moment la poesia no em servia, ja no escriuria mai m\u00e9s\u00bb. Amb aquell t\u00edtol ha venut uns 10.000 exemplars, xifres de novel\u00b7lista d’\u00e8xit a Catalunya. La poesia, total, li ha servit a ell i als seus lectors.<\/p>\n