oan Margarit<\/strong>\u00a0(Sana\u00fcja, 1938) \u00e9s el guanyador del\u00a0Cervantes 2019<\/strong>. El poeta, autor d\u2019una extensa obra, ha escrit una vintena de poemaris. Punts culminants d\u2019aquesta obra s\u00f3n\u00a0Estaci\u00f3 de Fran\u00e7a<\/em>,\u00a0Joana<\/em>,\u00a0C\u00e0lcul d\u2019estructures<\/em>\u00a0o\u00a0Casa de miseric\u00f2rdia<\/em>. L\u2019\u00faltim recull de poemes in\u00e8dits publicat \u2013aparegut el 2017\u2013 \u00e9s\u00a0Un hivern fascinant<\/em>. L\u2019any passat va apar\u00e8ixer el volum autobiogr\u00e0fic\u00a0Per tenir casa cal guanyar la guerra<\/em>, on el guardonat desplega els temps de la infantesa i l\u2019adolesc\u00e8ncia. En catal\u00e0 l\u2019acull\u00a0Proa<\/strong>\u00a0(Josep Lluch<\/strong>\u00a0\u00e9s el seu editor) des de fa una vintena d\u2019anys. En castell\u00e0 surt actualment amb\u00a0Visor<\/strong>. Aquest any, a m\u00e9s del Cervantes, el poeta tamb\u00e9 ha estat reconegut amb el\u00a0Premio Reina Sof\u00eda de Poes\u00eda Iberoamericana<\/strong>. Ahir a la tarda, Margarit va oferir una roda de premsa en un hotel del centre de Barcelona.<\/p>\n Deler\u00f3s d\u2019esplaiar-se, Margarit interromp les paraules inicials d\u2019Emili Rosales<\/strong>, director del Grup 62, que l\u2019acaba de citar: \u201c\u2018La poesia va m\u00e9s enll\u00e0 de la literatura\u2019, diu ell\u201d. El poeta no ho acaba de veure clar i matisa: \u201cLa poesia \u00e9s una altra cosa que la literatura\u201d. \u201cEns hem empassat que la poesia reposava al mateix calaix que la novel\u00b7la, el calaix de la literatura\u201d. Quan comen\u00e7a a escriure poesia, Margarit s\u2019adona que no \u00e9s ben b\u00e9 aix\u00ed, comen\u00e7a a distingir els matisos. Creu que s\u00f3n \u201cclassificacions\u201d que hem encaixat sense desconfiar. Margarit, un poeta que sap acordar i tractar, considera que en poesia hi ha dues m\u00e0ximes innegociables: la veritat i la llengua. \u201cLa poesia ha de ser veritat\u201d, ha repetit sempre. El vers vera\u00e7 \u00e9s\u00a0 \u2013o aspirar a ser\u2013 poesia. La resta \u2013la mentida, la farsa\u2013 seria una altra cosa. Poesia fallida. O ni tan sols aix\u00f2. \u201cLa poesia \u00e9s profunda per\u00f2 no tolera mentides; no tolera l\u2019embolic per l\u2019embolic\u201d. Margarit busca\u00a0la veritat<\/a>, l\u2019emoci\u00f3, la claredat; fuig de qualsevol mena d\u2019hermetisme: \u201cNo conec cap gran poema que no s\u2019entengui\u201d. A la transpar\u00e8ncia hi pot haver ajudat la seva altra professi\u00f3: el poeta \u00e9s arquitecte. La seva obra, que cont\u00e9 nombroses refer\u00e8ncies a l\u2019arquitectura, t\u00e9 l\u2019ordre del c\u00e0lcul, de les ci\u00e8ncies.<\/p>\n Pel que fa a la llengua, diu: \u201cUna obra po\u00e8tica de qualitat no es pot escriure en una llengua que no sigui la materna. Hi ha g\u00e8neres que s\u00ed que permeten aix\u00f2. La novel\u00b7la, per exemple. Mirem-nos Fran\u00e7a. Hi ha grans novel\u00b7listes que han escollit el franc\u00e8s com a llengua d\u2019escriptura, de cultura, sense que el franc\u00e8s sigui la seva llengua materna\u201d. La llengua materna \u00e9s l\u2019\u00f2rgan de la puresa: \u201cLa poesia \u00e9s una gran catedral, amb les seves voltes, les seves lluernes o les seves pilastres. La catedral, per\u00f2, no existeix sense la cripta, que nom\u00e9s \u00e9s un forat a terra\u201d. Irrompen matisos: \u201cUna cosa \u00e9s aix\u00f2, per\u00f2, i l\u2019altra que no pugis escriure en dues lleng\u00fces\u201d. A Margarit, que alterna el catal\u00e0 i el castell\u00e0, \u201cels primers deu minuts del poema\u201d li han de sortir en la llengua materna, \u201ccom els passa a tots els poetes, o almenys als bons\u201d; m\u00e9s tard, la composici\u00f3 pot continuar en catal\u00e0 o virar al castell\u00e0, una llengua imposada \u201ca\u00a0patades<\/em>\u201d que no pensa retornar al dictador. El castell\u00e0 de Margarit, per\u00f2, no nom\u00e9s \u00e9s la llengua vehicular a l\u2019escola franquista; la llengua tamb\u00e9 el vincula al \u201csilenci dels pares\u201d o a l\u2019etapa de pubertat a Santa Cruz de Tenerife (entre el 1954 i el 1956). \u00c9s gaireb\u00e9 una part de la seva personalitat: \u201cCada vida porta a tenir una personalitat determinada\u201d.<\/p>\n El Cervantes li arriba als 81 anys, quan les repercussions s\u00f3n \u201cmenors\u201d. El futur no condiciona el present. La carrera est\u00e0 feta, que no vol dir tancada: Margarit escriu cada dia, porta un poema a la butxaca que deixa evolucionar en contingut i forma. Tornem a la forma, a la llengua. El poema creix en dues lleng\u00fces per una \u201cra\u00f3 personal, una hist\u00f2ria vital\u201d. \u201cDe vegades el catal\u00e0 salva el castell\u00e0 o a la inversa\u201d. \u201cTinc una veu po\u00e8tica que s\u2019expressa en dues lleng\u00fces\u201d, continua. La fidelitat a la llengua materna la va considerar als vint anys, despr\u00e9s de con\u00e8ixer i xerrar amb\u00a0Mart\u00ed i Pol<\/strong>, que el va dur cap al trencall de la tria. De la trobada en va sortir \u201cesperitat\u201d. \u201cPotser aquest [la llengua] era el meu problema\u201d. Tamb\u00e9 \u00e9s el seu gran tema fora de les planes, on domina l\u2019amor. Als 20 anys \u2013recorda\u2013 escrivia en castell\u00e0; poemes que tenien \u201cbona pres\u00e8ncia\u201d. \u201cFins i tot vaig enviar un original a\u00a0Cela<\/strong>, que me\u2019l va tornar amb pr\u00f2leg;\u201d. Ell, per\u00f2, sabia que \u201call\u00f2 no era el que volia fer\u201d.\u00a0L\u2019ombra de l\u2019altre mar<\/em>\u00a0(1981) \u00e9s el primer que publica en catal\u00e0.<\/p>\n Margarit, doncs, no lliga el premi a la repercussi\u00f3, al futur. \u00c9s \u201cel deure\u201d el que celebra. \u201cAquest senyor qu\u00e8 ven? Jo venc poesia\u201d, resumeix, es resumeix. Per al ponent\u00ed la poesia \u00e9s consol. Idea nuclear aquesta: \u201cLa poesia \u00e9s una de les eines m\u00e9s efectives per donar consol a la p\u00e8rdua, a la pena i a la trag\u00e8dia\u201d. Un consol d\u2019urg\u00e8ncia: \u201cTenim consols immediats. Les persones que estimem, per exemple. Per\u00f2 quan un problema \u00e9s seri\u00f3s i greu, arribar\u00e0 un moment en qu\u00e8 l\u2019acabar\u00e0s encarant sol: et trobar\u00e0s tu sol amb la teva pena. Qu\u00e8 tens en aquest moment a la teva disposici\u00f3 que no siguis tu mateix? Tens la poesia, la m\u00fasica i poca cosa m\u00e9s. Es tracta gaireb\u00e9 d\u2019una ra\u00f3 t\u00e8cnica. Les tens a m\u00e0. Tamb\u00e9 consola la pintura, \u00e9s cert, per\u00f2 ning\u00fa et portar\u00e0 una pintura original. La poesia i la m\u00fasica s\u00f3n les grans ajudes, disponibles en qualsevol moment\u201d. En aquest sentit, el poeta considera que amb el premi podr\u00e0 portar el consol a m\u00e9s lectors, \u201cel dona a m\u00e9s gent\u201d. Un consol \u00e0mpliament v\u00e0lid: en el seu cas, un poema de\u00a0Machado<\/strong> l\u2019ha pogut guarir als 18, als 45, als 60 i encara als 80. \u201cHa servit a deu Joans Margarit. El misteri d\u2019un poema \u00e9s que no hi ha una lectura \u00fanica; els poemes s\u00f3n infinits; \u00e9s el misteri de l\u2019art\u201d. Admet que s\u00f3n temes complicats, temes que no es poden explicar amb la claredat volguda. I quan alg\u00fa no pot explicar b\u00e9 alguna cosa \u00e9s perqu\u00e8 \u201csegurament tampoc l\u2019acaba d\u2019entendre\u201d.<\/p>\n Quan treu el cap la pol\u00edtica, Margarit recula i es refugia en la poesia.\u00a0Jos\u00e9 Guirao<\/strong>, ministre de Cultura, va destacar que l\u2019obra del poeta \u00e9s un exemple de \u201cla pluralitat de la cultura peninsular\u201d. Ell diu que no s\u2019identifica amb cap definici\u00f3. \u201cHi ha preguntes que serveixen per a la pol\u00edtica i no per a la literatura. Jo no treballo per a la pol\u00edtica. Treballo per consolar la gent solit\u00e0ria, que som tots, encara que molts no ho s\u00e0piguen. I l\u2019eina per consolar tota aquesta gent \u00e9s la poesia; ho s\u00e0piguen o no tamb\u00e9\u201d. L\u2019alternan\u00e7a de lleng\u00fces de Margarit podria ser una analogia del di\u00e0leg\u00a0 que no arriba? Margarit, novament, esquiva: \u201cSi he pogut col\u00b7laborar en alguna cosa prefereixo que hagi estat amb di\u00e0leg que no pas amb una ganivetada\u201d. La pol\u00edtica \u2013repeteix\u2013 no \u00e9s el seu camp d\u2019inter\u00e8s, no t\u00e9 les \u201ccapacitats per resoldre\u201d. \u201cNo vol dir, \u00e9s clar, que em sigui indiferent. No els voto a tots\u201d. \u201cEl meu ofici \u00e9s un ofici p\u00fablic que no necess\u00e0riament ha d\u2019estar al servei de res p\u00fablic\u201d, sost\u00e9. La revoluci\u00f3 que voldria veure, diu, \u00e9s aquella en qu\u00e8 els diners de \u201cles feines que obliguen a vestir-se\u201d \u2013forces armades, seguretat, just\u00edcia\u2026\u2013 passessin a educaci\u00f3. Una bestiesa? \u201cTant com all\u00f2 de Marx\u201d. \u201c\u00c9s la revoluci\u00f3 que em salvaria. Substituir la repressi\u00f3 \u2013qualsevol mena de repressi\u00f3\u2013 per la complexitat de l\u2019educaci\u00f3. Als m\u00e9s grans, als que vam n\u00e9ixer durant la Guerra Civil, aquest pa\u00eds encara ens fa por\u201d.<\/p>\n Margarit, que ent\u00e9n la poesia com \u201cun acte de generositat i amor\u201d, no es permet equiparar l\u00edrica i vida: \u201cPer sota la poesia, hi ha la vida\u201d. La poesia, doncs, brota de la vida. No competeixen al mateix nivell. \u201cCom pot ser la poesia el mateix que la vida? La vida \u00e9s el lloc on passa tot!\u201d. Diu que l\u2019\u00fanica vegada que s\u2019ha enfrontat a la poesia ha estat durant l\u2019escriptura de\u00a0Joana<\/em>\u00a0(2002), una resposta serena i v\u00edvida a la mort de la seva filla. \u201cUn principi b\u00e0sic que se sol acceptar \u00e9s que no escriguis mai en calent. Sol ser raonable, sol funcionar. Amb\u00a0Joana<\/em>, per\u00f2, em vaig prometre que si en aquell moment la poesia no em servia no hi tornaria. Ha estat la vegada que he escrit m\u00e9s al l\u00edmit\u201d. Justament, ha estat aquest poemari el que m\u00e9s l\u2019ha impulsat de \u201ccara enfora\u201d. Va sumar un nombre important de lectors. Tamb\u00e9 \u00e9s el llibre amb qu\u00e8 recomana comen\u00e7ar l\u2019exploraci\u00f3 de la seva obra a qui encara no la conegui. \u201cDes d\u2019aleshores, mai he tornat a escriure en aquest estat. La resta de llibres dormen el que han de dormir i jo em refredo el que m\u2019he de refredar\u201d.<\/p>\n\n
\u201cTinc una veu po\u00e8tica que s\u2019expressa en dues lleng\u00fces\u201d<\/h6>\n<\/blockquote>\n