Notícies

Fill a l’hivern

El tren va deturar-se abans de l’alba
a la deserta estació.
Vam caminar sentint l’aire gelat
per uns foscos carrers sense ningú
fins que el primer cafè va obrir els seus llums.
Allí vam esperar que fos de dia
i que ens obrissin la Maternitat.
En una matinada vam ser rics:
encara podem veure dintre nostre
com surt el sol entre carrers estrets
i els bressols en filera a la penombra.
Avui aquell infant
és un músic de jazz. Mentre l’escolto
tocant el saxo a un club de Ciutat Vella,
al fons de l’escenari s’il·luminen
els vidres entelats d’un tren nocturn
o d’un cafè de l’alba: la llum tènue
que es manté encesa allí on va començar
tímidament el nostre amor per ell.

 

Tornar