Joan Margarit

I
Tremoloses bombetes s’il·luminen
com si fossin les llàgrimes d’algú.
Miro el pati al capvespre
dessota el cel lilós on es dibuixen
a contrallum les fulles del llorer,
un negre i fi estampat. La teva mare em diu:
Tu i jo, de tant en tant, ho perdem tot.
Tremolosos, els llums en els carrers:
de sobte, tots s’han apagat per tu.

II
Avui tots els colors dels contes,
com els verds de les canyes vora el riu
i els núvols reflectits al safareig,
llueixen en els ulls de la Joana.
Comença a ploure i, a través del pati,
es mouen les figures del Nadal
de l’any passat. Veig la Joana riure,
però de sobte es gira cap a mi
i em mira, i llavors veig que és un record,
que per això la pluja la travessa.