Joan Margarit

Els tres cops dels palmells damunt del mur:
Un, dos, tres: pica paret.
Ens llancem endavant mentre ressonen
i ens aturem mirant l’esquena de la Mort,
que es gira molt de pressa per sorprendre
els qui es mouen encara amb l’embranzida
i els fa fora per sempre d’aquest joc.

Un, dos, tres: pica paret.
Se’n va la llum. Com un punt d’or, l’espelma
fa tremolar les ombres de la cambra.
Per què fa tant de fred a la postguerra?
La Mort es tomba i veu com la meva germana,
amb febre, es mou i plora sota el gel.

Un, dos, tres: pica paret.
El passat era el rostre del meu pare:
presons i cicatrius, desercions.
Com el terroritzaven aquests cops
dels palmells contra el mur.
No pot acabar un gest d’impaciència.
La ira i la por el van delatar a la Mort.

Un, dos, tres: pica paret.
No ens apartàvem mai del seu costat.
I ara jugo amb la meva filla morta.
Per què no vaig endevinar els seus ulls?
Però el futur, astut, sempre fa trampa.
No vaig sentir els tres cops: em va somriure
i vora meu hi havia ja el seu buit.
I el joc havia de continuar.

Un, dos, tres: pica paret.
Ja no m’importa si la Mort em veu:
em giro per somriure als qui em segueixen.
Ara que he arribat a prop del mur,
no sé res del que hi pugui haver al darrere.
Només sé que me’n vaig amb els meus morts.

Aquest poema s’estructura al voltant d’un joc infantil que, pel que he pogut comprovar, deu ser gairebé universal. Un nen o una nena es col·loca de cara a una paret i els altres a certa distància, mirant cap a aquesta paret. El qui para colpeja tres vegades amb els palmells la paret mentre diu: un, dos tres: pica paret. Aquesta frase varia segons els llocs. En castellà sol ser uno, dos tres: al escondite inglés, o bé uno, dos tres: chocolate inglés, o uno, dos, tres: pajarito inglés. A Mèxic diuen: Estatuas de marfil: uno dos y tres. ¡Aquí! Mentre es donen aquests cops, cada nen o nena avança cap a qui colpeja la paret, que, en acabar, es tomba ràpidament. Si veu algun dels qui han avançat encara en moviment, aquest queda fora del joc, que continua fins que algun dels qui avancen toca l’esquena del qui colpeja la paret.